dilluns, de febrer 28, 2005

Hi ha molts Carmels

El Punt 28/02/2005

Arran del desastre del Carmel i del lamentable debat parlamentari en què suposadament s'havien d'aclarir els fets, s'han pogut sentir unes expressions ben galdoses dels polítics catalans. Deixant de banda el secret de domini públic de la corrupció institucionalitzada, han parlat obertament de «línia de confiança» i de «cercle d'excel·lència» per no dir clarament que uns adjudicaven a dit i els altres que van venir al darrere era millor que s'ho empassessin sense canviar res. I a sobre troben normal haver fet el traspàs de poders, en certes conselleries, només en un matí quan hi va haver el canvi de govern a la Generalitat.

Li pregunto al tripartit català si els agafa de sorpresa tot el que els acaba esquitxant, després d'haver-se empassat tota sencera l'herència convergent, incloent-hi gent en càrrecs importants que no només no van cessar sinó que alguns fins i tot van ser promocionats. Filtracions per aquí, coses mal fetes que acaben caient per allà... Però què s'esperaven? Tanta és la innocència o la connivència?

Els polítics sempre fan veure que es llancen els mateixos plats pel cap, i la gent que tingui problemes per culpa de les seves males actuacions, que es foti. La conclusió que en trec és que no només ens prenen el pèl per sistema, sinó que ara ja ens ho diuen a la cara sense complexos.

----------------------------------------

I tot just han començat amb l'AVE...
Quan arribi (si arriba) i quan corri (si corre) què hem d'esperar?

diumenge, de febrer 27, 2005

3 x què?


El Punt 26-02-2005

divendres, de febrer 25, 2005

L'editorial que ha enterrat el suposat oasi català

El Periódico 24/02/2005 EDITORIAL

Si aflorés un 3% de la veritat sobre el Carmel...


• El Carmel ha de posar al seu lloc tant el passat com el futur de l'obra pública a Catalunya

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, compareixerà avui davant del Parlament per tractar sobre les responsabilitats de tot el que ha passat al Carmel. S'espera que difongui conclusions sobre què va passar, anunciï cessaments i accepti la creació d'una comissió d'investigació.

EL POLS PARTIDISTA. Al ple, previsiblement l'actual Govern acusarà el de CiU, que va decidir, va projectar i va fer els pressupostos i adjudicacions de l'obra, que en aquella fase es van gestar els problemes que han provocat l'enfonsament. Enfront d'això, és gairebé segur que els convergents diran que el desastre s'ha produït durant la construcció pròpiament dita, ja amb el tripartit, i que aquí estan les culpes.
Si les coses van d'aquesta manera, el pitjor que es podria fer és una comissió d'investigació exclusivament parlamentària per dilucidar-ne les responsabilitats. Ses senyories no tenen --amb perdó-- suficient credibilitat perquè es cregui que puguin actuar sense partidisme en un pols entre partits. Per això, seria millor que avui s'acordés una comissió de personalitats independents amb criteri tècnic i prestigi reconegut, que actués al Parlament, rendís comptes davant la Cambra i fes públics els seus debats i conclusions.

LES EXPLICACIONS PENDENTS. Esperem conclusions i propostes sobre dues qüestions sobre les quals tothom sap que hi ha hagut errors.
1) Al sistema de gestió de les obres públiques de la Generalitat a través de l'empresa GISA li han faltat mecanismes de control sobre la qualitat de la feina de les empreses constructores. S'ha d'examinar l'abast d'aquests errors i s'han de canviar els mecanismes actuals.
2) Hi ha hagut defectes en el procés de construcció.
S'ha de determinar si l'estalvi econòmic en materials i en elements de seguretat respon a negligències professionals, o al fet que possibles comissions il.lícites inicials o subcontractacions abusives han desviat de l'obra part dels diners necessaris per efectuar-la correctament.
Arriba l'hora d'investigar, per exemple, si tot el que es
diu a Catalunya sobre el destí del 3% dels diners de les obres públiques adjudicades anys enrere ha acabat influint en el gruix dels encofrats o en el nombre de prospeccions de l'obra del Carmel. També és l'hora de lamentar que la nova Administració catalana estigui trigant tant de temps a establir, d'una vegada, unes noves regles de joc en les adjudicacions.

----------------------------------------

Si calia confirmació que Maragall llegeix El Periódico, aquí teniu l'editorial del dia que va sortir a la llum el secret a veus que era que el suposat oasi català en realitat era una fossa sèptica, on hi havia (i hi ha!) tanta porqueria que ningú no s'atrevia a regirar-la per no sortir-ne esquitxat. Després diran que la gent està "passant" molt dels polítics. ¿I que s'esperen?

dimecres, de febrer 23, 2005

La difícil lluita per la llibertat

"La veritable història del deportat no. 6448"

Arxiu de so del programa "El Món a RAC1" del dia 25-12-2004
Un reportatge de Mireia Dalmau.
Durada: 11:16 minuts
Pes: 1320 KB en un arxiu .mp3

Val molt la pena. És un testimoni que posa la pell de gallina!
A sobre que van rebre per totes bandes, als lluitadors republicans per la llibertat que van anar a parar als camps de concentració nazis els van convertir en apàtrides.

Enllaç directe: Descarregar "La veritable història del deportat no. 6448"

Us poden interessar altres talls de so de Rac1 que recopilen a: Fonoteca de amicsrac1.net

"Dies de Transició" escapçada

AVUI 17/02/2005

Bústia de l'AVUI

'Dies de Transició' i l'episodi sobre l'AVUI


El diari El Periódico de Catalunya està distribuint la sèrie Dies de Transició produïda per TV3 i emesa l'any passat. Aquesta sèrie documental, dirigida per l'actual director de TV3, en Francesc Escribano, quan va ser emesa constava de 16 episodis. En l'actual distribució dels documentals n'hi ha catorze, dos menys que en la sèrie original.

Un dels que falten és el resum de la sèrie. Aquest fet és perfectament comprensible perquè no n'altera el contingut històric, però l'altre és el titulat L'aparició de l'AVUI i la recuperació de l'ús social del català. Com és que aquest episodi no hi és? Per què hi ha els altres episodis, que fan referència a la lluita per la llibertat d'expressió, per la igualtat home-dona, per la legalització dels partits polítics i sindicats, mentre que el que tracta la recuperació del català i la publicació del diari AVUI ha desaparegut?

Fets com aquest són un acte de manipulació històrica i d'una gran baixesa moral per part d'El Periódico de Catalunya i TVC. No em crec que no hagin inclòs aquest episodi per tractar-se de la competència, perquè aquest argument no s'aguanta per enlloc. La sortida de l'AVUI va ser una fita en la nostra història contemporània, perquè va ser el primer diari en català després de la dictadura. Per què el El Periódico de Catalunya i TVC obvien aquest fet?

Aquest tipus d'actuacions només es poden dur a terme des del sectarisme ideològic que actualment impera a Catalunya i que sempre ha caracteritzat El Periódico de Catalunya.

Roger Mestre i Fàbregas
Barcelona

----------------------------------------

Bé, sembla un d'aquells casos, massa freqüents últimament, davant dels quals et quedes sense paraules. Si la manipulació està arribant a aquests extrems tan alarmants en coses tant poc trascendentals, la pregunta és immediata: ¿què no deu passar amb els temes que ens poden afectar de veritat?

Una carta publicada al lector escriu d'El Punt

El Punt 19/02/2005

Un prec


Els demano, si us plau, que no es resti espai als lectors publicant cartes a El Lector Escriu de polítics amb clara finalitat política i que no responen a res previ. Els polítics tenen prou espai a tota la resta de seccions del diari. Els lectors només tenim les cartes.

En referència a l'article "Solidari, que ho sigui un altre" del dia 11 de febrer passat del senyor Manuel Castaño, que algú li digui a aquest senyor que desequilibri.org ha passat a ser www.desequilibri.net. Tampoc era tan difícil d'esbrinar.

J.M.
Barcelona

----------------------------------------

Val la pena passar per www.desequilibri.net

dimarts, de febrer 22, 2005

En Ferreres sí que hi toca!


Ferreres

Ei! que començo!

Acabo d'obrir aquesta pàgina on tinc intenció d'anar-hi posant tota mena de notícies que consideri d'algun interès.

No sé encara quin temps li podré dedicar.

Per a tothom que arribi fins aquí, espero que us agradi.


Entrebits