dimarts, d’octubre 25, 2005

Som territori vençut

Nosaltres, els híbrids

Isabel-Clara Simó
AVUI 23/10/2005


Bé, doncs ja està signat. Els meus representants han signat, voluntàriament, que no hi ha una literatura catalana sinó un híbrid. Si l'Institut Cervantes convoca algun esdeveniment literari, la literatura catalana no hi entra, perquè escriu en llengua perifèrica; si és l'Institut Ramon Llull, hi entra, però a mitges. Si ho dius, ets un radical i un discriminador.

Si conviden Catalunya, el territori, no podem anar a Frankfurt ni els escriptors valencians, ni els illencs, per pura definició; si és la llengua, aleshores per què es conviden les lletres castellanes? La cosa és que hom ha posat com a excusa, com a subterfugi, que són els alemanys els qui diuen qui són escriptors catalans i qui no ho són (i els aranesos? i els que escriuen en caló?), i han posat com a excusa que mira com són d'integradors. Però no és veritat: el que volen és no molestar, tot anticipant-se a la possible (i improbable) protesta d'algú, no fos cas que féssim més nosa de la que fem.

No es tracta de pluralitat sinó de política, la que diu que la cultura catalana és una part, si pot ser irrisòria, de la cultura espanyola, i si et queixes ets un coi de radical. A mi no m'agrada ser una ciutadana de segona, mancada com estic de la virtut de la resignació. Fa una mica de cosa recordar que hem triat una llengua en què no vam ser educats, que ens ha costat moltíssim esforç, que hem acceptat d'antuvi que, en el franquisme, no tindríem mai ni prestigi ni condicions d'igualtat, i que, avui, fora de ridícules subvencions als editors, no tenim cap estímul i no hem superat la condició de subalterns. Ens ho diu el nostre propi govern: som una província, que vol dir pro vincere: territori vençut.

Si no tens por no ets viu

La política de la por

De petit ens deien que vindria l'home del sac per tal que ens portéssim bé. Ara la cosa ha canviat. Els nostres polítics ens volen alliçonar sota la consigna que els homes som bons però que si se'ns vigila serem millors. L'amenaça de la grip, dels atacs terroristes o de la crisi econòmica amb el nou Estatut són exemples d'una política de la por que ens fa ser millors, més obedients. Jo em pregunto si s'està plagiant el model del govern Bush, incloses les lleis antitabac. Ell ja fa anys que practica la política de la por amb cert èxit. No deu ser que el poder vol que siguem més volubles que humans?

David Rabadà
AVUI 23/10/2005

diumenge, d’octubre 23, 2005

Getafe, París, Londres

A GETAFE ES PEGUEN PER CATALUNYA

DESCLOT
AVUI 20/10/2005

No guanyem per a sorpreses. Cada dia hi ha un motiu per celebrar Nadal abans d'hora. Els diaris de Madrid d'ahir es feien ressò d'una d'aquelles notícies que tanta tinta fan córrer a l'Espanya profunda i a la superficial.

L'Ajuntament de Getafe, localitat de 165.000 habitants situada prop de Madrid i al costat de Fuentelabrada, Leganés i Pinto -que ja és tenir-ne ganes- va convocar un ple extraordinari per decidir si el Congrés ha d'admetre a tràmit l'Estatut de Catalunya o si l'ha d'enviar directament a l'abocador de la capital. Pel que es veu, a Getafe tots els gats porten permanent i no es deixen pentinar. A Getafe la gent no es deu pixar pels carrers, ni hi ha prostitució ambulant ni els top manta salden els èxits de la temporada. Ni hi ha atur ni cal sanejar les aigües o solucionar la sequera. No. A Getafe els preocupa l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Rebentaran d'un atac de cosmopolitisme. Tanta modernitat enlluerna. Getafe, París, Londres. El cronista proposa a l'Ajuntament de barri de Brooklyn que portin al ple l'Estatut. L'ONU ho recomana.

Molt bé. A Getafe ho van fer i, per acabar-ho d'arreglar, van acabar a bufetades. Un equip de hooligans del PP de la ciutat i les localitats del costat s'hi van acostar amb pancartes per exigir la unitat d'Espanya i acusar Zapatero de traïdor. L'alcalde, que és socialista, va haver de suspendre el ple, però la bronca va continuar al carrer, entre porrades de la guàrdia urbana i empentes dels espontanis, que s'insultaven i que fins i tot ploraven i gemegaven. El cronista proposa incloure Getafe en la ruta de les passions de Setmana Santa. Esparreguera i Getafe, un destí comú.

Al final, el PSOE i IU van guanyar i van aprovar un text on demanaven que l'Estatut de Catalunya es discuteixi al Congrés democràticament. Quin avanç! Quin progrés!

dilluns, d’octubre 10, 2005

Més dades sobre Churchill

He recuperat un article vell.
Crec que no calen comentaris.


::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

“Me alegro de que los nacionalistas estén haciendo progresos”, le
escribía Winston Churchill a su mujer el mismo día de la caída de
Irún en manos de las tropas franquistas.
Y añadía, poco después, que “mejor para la seguridad de
todos si los comunistas son aplastados”.

Eran palabras del mismo hombre que se afanó para que sus amigos
conservadores leyeran Mein Kampf, de Hitler, y se hicieran cargo
de la magnitud de los peligros que amenazaban Europa.

Todo eso ocurría en el cada vez más remoto siglo XX, durante la
guerra civil española. (...)

JOSÉ ANDRÉS ROJO, Madrid
El País 26-09-2001

dimecres, d’octubre 05, 2005

Anticatalans i perillosos

Heu vist "Hotel Rwanda"?
Just abans de començar el genocidi en aquest pais africà, les emissores de ràdio vomitaven coses de l'estil "els Tutsis són escarbats, s'ha d'aixafar els escarbats", "Els amics dels escarbats també són escarbats" etc. etc.
I la gent no es pensava que hi hagués perill real.
Poc després, amb una excusa inventada, començaven a massacrar gent a centenars de milers i a cops de matxet.

Jo no hi vaig tanta diferència amb que està passant ara i aquí amb emissores com la COPE del Jiménez Losantos o amb diaris com El Mundo del Pedro Jota en relació als catalans. També ens pensem que no hi ha perill real. Fins i tot hi ha gent que diu que se'ls escolta o llegeix "per riure" o perquè té accés al diari a la feina i li surt "gratis"

Aquí teniu una petita mostra dels efectes "inofensius" que comencen provocar.

El dia que vinguin de cara i armats, què direm?, que no ens ho pensàvem?
No serà que no en tinguem exemples al llarg de la nostra història!

I si m'equivoco, MILLOR.


::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

El Punt 28/09/2005

> Tots som catalans?

El lector escriu

ANTONI MUSELLAS SALA. Palamós (Baix Empordà).

A Palamós, al carrer on visc, l'11 de setembre passat a dos quarts de dotze del matí des de casa estant, vaig sentir aquest comentari que venia del carrer: « Hoy es algo, hay muchas banderas de Catalunya, qué asco.» El feien dues vailetes d'uns 16 i 17 anys que viuen al barri. Dues persones segurament nascudes a Catalunya, de pares d'origen d'alguna regió espanyola. Jo pregunto: A Catalunya, tots som catalans?

Cartes dels lectors

APROVACIÓ DE L'ESTATUT
Ara, a Madrid
Cartes rebudes sobre la nova norma estatutària acordada pel Parlament de Catalunya

Som una empresa catalana dedicada a la venda de teixits i ahir vam rebre una carta per fax que diu: "Por la presente, me dirijo a ustedes para informales de que a partir de hoy, 30/9/2005, debido a la lucidez de sus políticos para no querer pertenecer como hasta hoy a ESPAÑA, yo estoy en mi derecho de comprar a fabricantes ESPAÑOLES y no querer hablar en catalán, como así lo dice el abominable estatuto que se ha aprobado por esa gente que tienen ustedes como dirigentes, y que ustedes no han hecho nada por que esto no se produjera. Mis impuestos me gusta pagarlos a quien no se lo pueda quedar como el 3% famoso. A partir de esta fecha les pido que no me visiten. Sin más por la presente, Serafín Segovia Vendrell (Sera's Tapicerías de Valladolid)". Per més sorprenent que sembli, és real.

Martí Mancilla Muntada
Granollers

Noticia publicada a la pàgina 20 de l'edició de 01/10/2005 de El Periódico