El massacrador de Txetxènia

Cartes dels lectors
El Periódico 13/02/2006

La visita de Putin

Borz Ali Islamov
President de l'Associació Democràtica de Txetxens a Espanya

Voldria denunciar al jutge Fernando Grande-Marlaska la situació tràgica en què ens trobem a Txetxènia en els últims sis anys, amb Vladímir Putin com a president de la Federació Russa. En aquest període s'han produït inimaginables assassinats. Per ordre personal del comandant general de la Federació Russa, Vladímir Putin, s'ha assassinat al voltant de 200.000 persones (gent gran, dones, criatures...) i hi ha milers de desapareguts. Sembla que estiguem vivint en un altre segle, en un altre món on no es respecta res, ni els drets humans més elementals ni, per descomptat, la Constitució. Se segueixen construint camps de concentració, que estan prohibits en el conveni mundial de la defensa per als drets humans. Tenen milers de txetxens com a ostatges i la vida d'un compatriota nostre no val res. Ens torturen, ens humilien, ens assassinen, ens ofenen. A Txetxènia tenim centenars de cementiris il.legals amb milers de morts sense identificar, i la majoria són nens, dones i avis. Si existeix Justícia a Rússia és només per eliminar els que facin nosa a les idees de Vladímir Putin i el seu equip de Govern. Els refugiats de Txetxènia residents a Espanya estem angoixats amb la visita a Espanya de Putin. ¿Què hi té a veure un país civilitzat com Espanya amb un assassí com Putín?

Perfectament bilingüe

AVUI 14/02/2006
Bústia

Canviar de llengua
Voldria explicar la meva experiència recent pel que fa al perill d'extinció de la llengua catalana a Catalunya.

El dilluns 6 de febrer va començar un curs d'escriptura creativa en una entitat financera. El curs havia estat anunciat en català. La professora va ser presentada en català i en català va començar el curs. Vint minuts després, el curs ja s'impartia en castellà. Es van sentir perles com aquesta: la professora va afirmar que ella és perfectament bilingüe. Una participant va dir que, tot i que parla català, el castellà li agrada molt. Demanar perdó per tornar a emprar el català va ser freqüent, tant per part de la professora com d'algun participant, malgrat que una participant demanava amb insistència que li parléssim en català "porque así lo aprendo". Aquesta noia va dir que portava un mes a Barcelona.

Als catalans que no canviem d'idioma se'ns acusa de ser mal educats i intransigents. Jo em pregunto: ¿no és un cas de barra apuntar-se a un curs en una llengua que no es parla, esperant que es faci en una altra que sí es parla? ¿No seria de més bona educació aprendre primer l'idioma i després apuntar-se al curs? ¿Ens podem imaginar una situació igual en països com ara França, Anglaterra o Itàlia?

Tinc curiositat per veure què passarà a la propera classe. Potser em tornaré a quedar sola parlant en català, potser contagiaré algú més. Probablement el curs serà "perfectament bilingüe".

Inés Tell