dijous, de març 30, 2006

Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya

EL LECTOR ESCRIU
El Punt 30/03/2006


> La catalanitat de Colom

Vicenç Danglas. Granollers


En Jordi Bilbeny és un historiador que en els seus llibres ha demostrat la catalanitat d’en Cristòfor Colom, entre altres fets que la historiografia espanyola ha amagat durant segles. En la seva darrera obra, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, en Bilbeny ens mostra amb detall el llinatge i la vida de qui fou insigne compatriota. Als anys vint del segle passat, els historiadors catalans defensaven que Colom fou català. Ja als anys quaranta, els supervivents deien que fou genovès. Per què avui dia els historiadors catalans segueixen essent «la veu dels seu amo» i negant-se a veure l’evidència? Per què TV3 emeté el documental d’en Bilbeny, La falsificació de la descoberta catalana d’Amèrica, de matinada i sense avisar? Que encara tenen por, tots plegats?

Els polítics són mentiders professionals

El Punt 29/03/2006
MIQUEL PAIROLÍ


> Preparem els paraigües

Com que els partits favorables al nou Estatut no tenen pas inconvenient a anunciar que ja estan preparant la campanya del referèndum, seria bo que els ciutadans també ens disposéssim a prendre les precaucions mentals necessàries per contrarestar-ne els efectes.

Els partits es disposen a llançar-nos a sobre un imponent ruixat d’entusiasme, d’alegria, d’idees bones, belles i positives, de candor polític, de fraternitat hispanocatalana, tot el que vulgueu. Ens volen empènyer a les urnes ben empeguntats de catalanisme de sucre candi, ben impregnats d’optimisme històric, mentre els pares de la pàtria, estarrufats com paons, es pengen la medalla d’haver aconseguit el millor estatut de la nostra història, que els agrada de dir.

Per tant, preparem els paraigües. Han de ser paraigües de pastor, d’aquells d’abans, negres i grossos, de teixit gruixut i volada ampla, amb una estructura de mànec i barnilles consistent, capaç de resistir un xàfec com el que ve. Perquè ells tiren pel dret, sense manies. Aquí s’han eliminat els matisos i tot és glòria. El president Maragall, per exemple, va dient a qui el vol escoltar que el nou Estatut reconeix Catalunya com a nació. I això no és cert.

De manipulacions com aquesta ens n’abocaran a sobre tantes com convinguin. Precisament un dels problemes del nou Estatut és l’eliminació del concepte de nació tal com constava en la proposta aprovada pel Parlament el 30 de setembre. Ara, el preàmbul conté un text informatiu en què s’exposa un fet que ja sabíem, que el Parlament ha definit Catalunya com a nació. Però immediatament es recorda que la Constitució espanyola reconeix Catalunya com a nacionalitat. I aquí el que val no són les opinions del Parlament, tal com s’ha demostrat de sobra, sinó la Constitució espanyola.

De manera que no fem bromes ni enganyem la gent. El nou Estatut no reconeix pas Catalunya com a nació. Tot el contrari, s’ha posat molta cura a evitar aquest reconeixement. Però estan disposats a fer-nos beure a galet i a fer passar bou per bèstia grossa. Ull viu, doncs, i paraigües a punt.

On són els traductors simultanis? I després els demanem al Congrés...

El Punt 16/03/2006
EL LECTOR ESCRIU


> Llengua i traducció

Joaquim Puntí i Freixer. Vic (Osona)

La senyora Mònica Terribas és una gran professional? Jo crec que no, perquè no fa servir sempre la llengua pròpia de la televisió que li paga el sou. Quan, en algunes entrevistes, renuncia conscientment a fer servir la traducció simultània es desacredita com a gran professional del periodisme mundial. S’admeten excuses ridícules.

dilluns, de març 13, 2006

L'esclavitud moderna

> La «bogeria» d’empenyorar-se a 50 anys

Joan Oller
El Punt 12/03/2006


Fa pocs dies, l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes d’Estalvis i Assegurances (Adicae) va considerar en boca del seu vicepresident, Fernando Herrero, que les noves hipoteques a 50 anys són «una bogeria» i una cosa totalment «desaconsellable», ja que un estudi d’aquesta organització assenyala que un usuari quan en contracta una acabarà pagant dues vegades l’import del pis per al qual havia demanat el préstec i, a més, després de 25 anys «pràcticament només haurà pagat la part corresponent als interessos» i gairebé res del préstec pròpiament dit. Herrero va denunciar també la situació d’indefensió que pateixen els usuaris i les pràctiques «abusives» en contractar una hipoteca, i va destacar les que obliguen l’usuari a assumir la hipoteca del constructor en el moment de comprar l’habitatge.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

De tan evident com és encara s'ha de dir.
Trist, molt trist.

divendres, de març 10, 2006

Abans se'n deia dia de la dona TREBALLADORA

Cartes dels lectors
El Periódico 09/03/2006

El dia de la dona


Com a dona i treballadora no m'identifico amb el Dia Internacional de les Dones que se celebra cada 8 de març. Em sento discriminada pel fet que se celebri aquest dia especial. La igualtat entre homes i dones no existirà mentre hi hagi dies que ens diferenciïn. No és aquest el camí, ni la paritat per llei ni la discriminació positiva ni aquesta absurda moda del que és políticament correcte, és a dir, "treballadors i treballadores", "companys i companyes", "nens i nenes", etcètera. La igualtat existirà quan a igual lloc de treball el sou sigui igual i les oportunitats les mateixes. Quan jo obtinc una cosa vull que sigui pels meus mèrits, no pel fet de ser dona. No vull que les llistes electorals s'omplin de dones perquè el Govern de torn ho ha decidit així, sinó per la seva capacitat, exactament igual que ho exigeixo als homes que es puguin presentar. Això sí que es mereix una llei.

Marta Álvarez
Barcelona