dilluns, d’agost 13, 2012

«Ser antisistema en un món de fanàtics es converteix en una postura ponderada, raonable, adulta i decent»

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/que-fotin-1915169

Que es fotin

Dimecres, 13 de juny del 2012

RICARD RUIZ GARZÓN

Que es fotin. Així, pel broc gros, tan vulgar com vulguin: que es fotin. Passi el que passi amb el rescat, l'euro i les eleccions gregues, diguin el que diguin la Merkel, Rajoy o Mas, escullin la forma que escullin per explicar-nos la sort que hem tingut, unida a la por que hem de tenir. Que es fotin, sí. Hem tingut paciència, però ja n'hi ha prou. Jo almenys no els seguiré el joc, ni em deixaré la vista llegint tickers que no entenc, perquè no volen que s'entenguin, perquè no es poden entendre sense mala fe. I sí, ho accepto: aquest que es fotin és reaccionari. Reaccionari -i cito Antonio Baños a Posteconomía. Hacia un capitalismo feudal (Libros del Lince)- perquè, «si ells són la revolució, nosaltres hem de ser la reacció», perquè ser reaccionari avui és ser com «els indígenes que defensen formes de vida indiferents a la fal·làcia del progrés», perquè, «si un revolucionari es pot comparar a un toro envestint, el reaccionari ha de ser una mula, immòbil, tossuda i desobedient». Dit d'una altra manera, segons D. Baybrooke: «Fem que les necessitats disminueixin perquè les preferències prosperin».

Siguem, en fi, anticonsumistes, antideutals, anticapitalistes. Decreixem, tornant a l'incisiu Baños, rebutgem el «radical i intransigent» discurs sistèmic perquè «ser antisistema en un món de fanàtics es converteix en una postura ponderada, raonable, adulta i decent». Advoquem en conseqüència per les 4 D: Desertar, Desobeir, Dissoldre, Descansar.

No hi ha espai en aquesta columna per raonar els motius d'una plantada d'aquest calibre, malgrat advertir que no prové de la desídia ni el derrotisme, sinó del més absolut i raonat convenciment. Si ja han paït Inside Job i Margin Call, si no en tenen prou amb el Singulars de Barberà i el Salvados d'Évole, si Saló, Brieva i El Roto no els semblen suficient, animin-se a acostar-se a la lúcida, erudita, sarcàstica i hiperbòlica diatriba de Baños contra el neofeudalisme emergent. Aquest és el seu error, la nostra esperança: ens estan obligant a reaccionar.


::::::::::::::::::::::::::::::::::::


 Antonio Baños Boncompain


http://www.loslibrosdellince.com/posteconomia/


http://www.loslibrosdellince.com/la-economia-no-existe/


http://www.grup62.cat/llibre-la-rebelio-catalana-94889.html 





dimarts, d’agost 07, 2012

Acudits


«He diseñado un sistema que os persuadirá a gastar el dinero que no tenéis en cosas que no necesitáis para causar impresiones que no durarán a personas que no os importan»


I ara uns quants dels molts que hi ha a:
http://elchistedemel.blogspot.com.es/