dimecres, de novembre 06, 2013

«Nixon va pagar, Obama no»

Hi insisteixo: Obama va ser Premi Nobel de la Pau 2009.

(Bé, i Herr Heinz Alfred Kissinger ho va ser el 1973, l'any del cop d'estat a Xile...)

:-\


http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/torn-de-paraula/30411-nixon-va-pagar.html





Torn de paraula
Dimarts, 29 Octubre 2013 






FERMÍN BOCOS
PERIODISTA

 

Nixon va pagar


L'espionatge com a art de la impostura és un dels oficis més vells del món. Sempre hi ha hagut espies i espiats. Per una raó fàcil d'entendre: la informació és l'element clau per prendre decisions. Ja sigui a la guerra o a la pau. Tots els governs de tots els països, espien. Als veïns i als seus compatriotes .

El límit a la intromissió en les vides i obres alienes és el que determinen les lleis. La seguretat nacional –concepte tan fàcil d'entendre com difícil d'acotar–, és la raó o, en segons quins casos, el pretext, per justificar la invasió de la vida privada o professional de determinats ciutadans. O de tots, en general, segons anem sabent arran de les revelacions de l'antic col·laborador de la NSA nord-americana, Edward Snowden.

Que en la llista dels presumptament espiats figurin noms tan cridaners com el de la cancellera alemanya Merkel o el de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, converteix l'escàndol en notícia mundial. Pel que sembla, és la tecnologia de satèl·lits la que permet captar i emmagatzemar tot el que té veu, circula per la xarxa o és dit a través d'un telèfon. El tantes vegades citat «gran germà» que va augurar Orwell, és una realitat. I, també, perquè no dir-ho, un calfred.

Arribats a aquest punt i després de recordar que fora del previst per les lleis, espiar és delicte, convindria que no ens deixéssim arrossegar per la ingenuïtat. Ingenuïtat que ens portaria a pensar que després de l'escàndol provocat, els EUA cancel·laran els programes que permeten espiar tot el món. Res d'això. Seguiran tafanejant en les vides de tots perquè després dels atemptats de l'11- S, a la Casa Blanca saben que el gruix de l'opinió pública està a favor de primar la seguretat a costa de la privacitat. I , per al Govern Obama, això és l'únic que compta. Cosa diferent és la consideració moral que es desprèn de tot això i la perplexitat a què ens condueix si comparem l'escàndol actual amb el que va ser el desenllaç del «Watergate. Un cas d'espionatge i micròfons ocults al quarter general del Partit Demòcrata. Nixon va pagar i va perdre el càrrec .

En aquest cas, Obama (la NSA espia a tothom) , ni tan sols pagarà de la seva butxaca la trucada telefònica per disculpar-se davant Angela Merkel. No cal ser profeta per preveure que, així que escampi, tot seguirà com abans i els satèl·lits nord-americans seguiran desplegant les seves antenes per tot el món, espiant la vida de tots. Nixon va pagar, Obama no.


::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/689817-espionatge-per-coneixer-lenemic.html













  
01/11/2013

Espionatge per conèixer l'enemic


L'espionatge és un dels oficis més vells del món. Sempre n'hi ha hagut. En les guerres la informació és l'element clau. Un militar de carrera assegurava que l'espionatge serveix “per conèixer l'enemic”... Tots els governs i la majoria de partits polítics ho fan. És una pràctica habitual tot i que s'encenen les alarmes quan a les llistes de presumptes espiats hi apareixent personatges com ara Angela Merkel i Dilma Rousseff. Espiar és un delicte perseguit per la justícia. Tot i que ara els nord--americans justifiquen l'espionatge en benefici de la seguretat. Després de l'11-S, bona part de l'opinió pública està a favor de la seguretat a costa de la privacitat. Quan comparem l'escàndol actual amb el Watergate veiem que les diferències són notables. Els micròfons ocults per espiar l'enemic van fer dimitir Nixon. Ara no passarà. Obama justifica els fets en favor de la seguretat del país, considera que els ciutadans paguen els impostos per viure al país més “segur” del món. Nixon va pagar políticament. A Obama no li costarà res. Ni el preu d'una telefonada als països europeus per demanar disculpes. Tot indica que quan l'afer actual d'espionatge a escala mundial escampi, tot seguirà igual i les antenes continuaran espiant.

En la política catalana són molts els polítics i periodistes que en determinats moments han estat espiats. Va saltar a la llum pública l'afer Método 3. L'aigua continua sense ser clara. No ho aclareix ni el mateix director de l'agència, F. Marco, en el seu llibre. Ni tampoc s'espera que ho aclareixi quan comparegui al Parlament. Compareixença que es convertirà en una picabaralla entre socialistes i populars per saber qui espiava a qui i sobretot per què. Es pot entendre que els americans vulguin saber què està fent la Merkel o Rousseff al Brasil, país que organitza uns Jocs Olímpics. El de Método 3 només ha aconseguit esbombar un safareig català en mètodes d'espionatge que encara ningú sap per a què ha servit. Espionatge que no va més lluny d'augmentar el desprestigi d'una classe política esgotada. Amb tot, quan escampi l'afer i quan tots els presumptes implicats hagin comparegut al jutjat i al Parlament continuarà l'espionatge. Els partits volen tenir material de cara a les pròximes eleccions. Fer baixar els fums als adversaris. Saber les seves interioritats. Però sobretot les seves debilitats.


Darrera actualització (Divendres, 1 de novembre del 2013 02:00)
Publicat a:

dilluns, de novembre 04, 2013

De Nixon a Obama

Amb Obama, Premi Nobel de la Pau 2009...

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/10/24/pagina-3/92836944/pdf.html
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2013/10/24/pagina-4/92836928/pdf.html

LA VANGUARDIA
DIMARTS, 24 OCTUBRE 2013 (pàg. 3)


L’NSA punxa el mòbil a Merkel






RAFAEL POCH
Berlín. Corresponsal


(...)

Fa quaranta anys, el president Richard Nixon no va caure pels milions de morts al Vietnam, sinó per haver espiat els seus rivals del Partit Demòcrata. Un espionatge innocent a base de micròfons.

Amb Obama, els EUA ho espien tot i a tothom (telèfons, correus electrònics, comptes bancaris, ordinadors), inclosos els amics i aliats més servils, i el tipus que ho ha denunciat, presentant proves irrefutables, és considerat un criminal a Washington i es veu obligat a viure a Rússia, amagat i perseguit com un pària.

Res no resumeix millor el canvi experimentat en quatre decennis.

(...)



FMI: Franquícia Mentidera Interessada






Diari Segre 05/08/2013

 


My Way

Pep Mòdol
Escriptor 


Franquícia mentidera

El Fons Monetari Internacional acaba de proposar que els assalariats de l'Estat Espanyol s'abaixin el sou un 10%, que augmenti encara més l'IVA, que es retallin les prestacions en educació i sanitat i que es revisin les minses pensions dels jubilats. Christine Lagarde, la mateixa que fa uns mesos va haver de comparèixer davant el jutge per l'escàndol Tapie, argumenta que aquestes són mesures imprescindibles per evitar un empitjorament econòmic. Ho diu mentre del seu braç esquerre penja una bossa de mà Hermès model Birkin (10.000 euros pel cap baix), manté una nòmina milionària i no paga cap ni un impost. El FMI, que va néixer el 1945 amb el teòric propòsit de "fomentar la cooperació internacional, garantir l'estabilitat financera, contribuir a un elevat nivell d'ocupació i fer retrocedir la pobresa", ens diu ara que el que cal és des-regular el mercat laboral, afeblir o eliminar les estructures que asseguren els drets fonamentals com són l'educació, la salut o la previsió social i augmentar els impostos més injustos i regressius en el sentit que fan més pobres els pobres i més rics els rics.

Faríem bé de no fer ni cas de la Directora del FMI, com millor no haver fet cas en el passat als seus antecessors. Strauss Kahn, aquell home digne de ser la inspiració de la popular cançó del Senyor Ramon empaita les criades, el 2008 va pontificar sobre el sistema financer: "les pitjors notícies les hem deixat enrere". Rodrigo Rato, del qual no cal explicar la seva "brillant" gestió bancària o els informes més que optimistes del 2006 i 2007 sobre l'economia del món quan ell hi era. Horst Köhler, que va aconsellar a De la Rúa i l'argentí li va fer cas, just abans del corralito. Michel Camdessus, un gris economista que entre els "mèrits" de la seva gestió hi figuren la crisi financera del sud-est asiàtic i les mesures aplicades a Mèxic conegudes com l'efecte tequila...

Keynes va dir el 1944 que el FMI era una trampa dels poderosos. Tenia raó, si el Fons desaparegués res no passaria, excepte que 10.000 funcionaris, que paguem entre tots i que no es plantegen pas rebaixar-se el sou, haurien de cercar un treball més útil que el que ara fan al que hauria de dir-se Franquícia Mentidera Interessada.

«Ens volen exterminar de fam»

Diari SEGRE
Dilluns, 5 d’agost del 2013


LA CARTA DEL DIA

Carta oberta a tots els catalans

Catalunya s’ensorra. Ens insulten dia rere dia perquè reivindiquem els nostres drets nacionals (que són els nostres socials, els nostres drets humans). Catalunya es troba en estat de xoc. Ja n’hi ha prou d’aquest color. Hem de preparar-nos per la batalla, cívica i política, definitiva. Cal començar a articular un macro S.O.S. a Europa i el món. Ens volen exterminar de fam. Si us plau, encara que no sigueu independentistes, només us prego que tingueu una mica de sentit comú i humanitat. Observeu què passa amb els nostres trens: una indignitat absoluta, i amb la imposició brutal d’un objectiu de dèficit de l’1,58%, la qual cosa provocarà una mortificació social, mai vista fins ara.

Ha arribat l’hora de debò. Ha arribat el moment de la justícia social de debò i d’acabar amb el segrest col·lectiu de la nostra llibertat nacional. Ara ens cal, per damunt de tot, unitat i determinació, perquè entre tots ho hem de fer tot.

Resum contundent de "l'operació Tarradellas"

LA VANGUARDIA
DIMARTS, 22 OCTUBRE 2013 (pàg. 36)


Jocs de mans






  
Josep Maria Ruiz Simon


(...)

L’any 1977, el president Suárez va violar totes les lleis que li va convenir violar i va optar per Tarradellas, que l’any 1954 havia estat elegit a l’exili per un procediment força discutible. Però l’invent va funcionar i ningú no ha qüestionat la legitimitat de la Generalitat restaurada.

(...)

Tarradellas va tornar perquè les forces d’esquerra havien guanyat les eleccions generals a Catalunya, perquè el Govern espanyol i la gran patronal catalana volien impedir que aquestes forces majoritàries lideressin el procés de recuperació de l’autogovern i perquè ell mateix, atenent a raons potser no gaire polítiques, s’havia compromès a fer, pel seu compte, concessions que no tenia legitimitat per fer i que van posar plom a les ales de la futura autonomia i del procés constitucional que aleshores s’iniciava. L’operació Tarradellas va ser un hàbil exercici d’il·lusionisme. Les elits que hi van participar van fer desaparèixer un objecte polític per fer-ne aparèixer un altre d’inesperat, escamotejant el que semblava ser la voluntat majoritària.

(...)