Amb el català, els mateixos troians ens construïm el cavall
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/874259-un-cavall-de-troia-per-al-catala.html
Carles Ribera
EL PUNT AVUI
08/07/2015
Un cavall de Troia per al català
“El retrocés de l'ús del català és fruit de gols en pròpia porta”
Una colla de prestigioses entitats han alertat sobre el retrocés de l'ús social
de l'idioma, fruit, sens dubte, de la duríssima i secular pressió
política, judicial i espanyola però que, alhora, utilitzant l'argot
futbolístic, també es pot atribuir a alguns gols en pròpia porta. En la
presentació que es va fer dilluns es van posar l'exemple de l'excés de
classes en castellà que, sota pressió, per prudència, o claudicació, hi
ha en alguns instituts.
Més enllà d'aquesta alarma, resulta fàcil constatar que l'acceleració del procés independentista ha portat associat un canvi d'estratègia lingüística que pot resultar letal a mitjà termini, o a curt. Ja no és només el típic “parlaré en castellà perquè així ens entendrem tots” de l'alcaldessa Colau i la inefable tropa de cosmopolites hispanocèntrics que conforma l'esquerra populista des de temps immemorials. Em refereixo també als opuscles i publicacions que l'ANC ja fa mesos que edita seguint un escrupolós bilingüisme riverista. Un ús del castellà que confon la legitimitat indiscutible que un independentista pugui ser castellanoparlant (com pot ser amazigparlant, angloparlant o urduparlant) amb la creença, profundament paternalista que hi ha una part de la ciutadania que és tan curta de gambals que no és capaç d'entendre la llengua. Una condescendència que, a més de ser ofensiva, consolida en l'ideari catalanista el missatge que el català no cal que jugui el paper de llengua de trobada, d'idioma de cohesió, que és no només secundari sinó fins i tot prescindible a l'hora de captar nous votants. Podríem citar també l'exemple de governants i polítics que ofereixen rodes de premsa en català i després repeteixen les declaracions en castellà com si es pogués ser periodista a Catalunya sense entendre l'idioma del país, o com si el català no fos prou digne de ser subtitulat als telediarios hispans com ho són el francès o el rus. “No us fieu del cavall, troians”, escrivia Virgili fa un parell de milers d'anys. A Catalunya ha arribat el dia que els mateixos troians ens construïm el cavall.
Més enllà d'aquesta alarma, resulta fàcil constatar que l'acceleració del procés independentista ha portat associat un canvi d'estratègia lingüística que pot resultar letal a mitjà termini, o a curt. Ja no és només el típic “parlaré en castellà perquè així ens entendrem tots” de l'alcaldessa Colau i la inefable tropa de cosmopolites hispanocèntrics que conforma l'esquerra populista des de temps immemorials. Em refereixo també als opuscles i publicacions que l'ANC ja fa mesos que edita seguint un escrupolós bilingüisme riverista. Un ús del castellà que confon la legitimitat indiscutible que un independentista pugui ser castellanoparlant (com pot ser amazigparlant, angloparlant o urduparlant) amb la creença, profundament paternalista que hi ha una part de la ciutadania que és tan curta de gambals que no és capaç d'entendre la llengua. Una condescendència que, a més de ser ofensiva, consolida en l'ideari catalanista el missatge que el català no cal que jugui el paper de llengua de trobada, d'idioma de cohesió, que és no només secundari sinó fins i tot prescindible a l'hora de captar nous votants. Podríem citar també l'exemple de governants i polítics que ofereixen rodes de premsa en català i després repeteixen les declaracions en castellà com si es pogués ser periodista a Catalunya sense entendre l'idioma del país, o com si el català no fos prou digne de ser subtitulat als telediarios hispans com ho són el francès o el rus. “No us fieu del cavall, troians”, escrivia Virgili fa un parell de milers d'anys. A Catalunya ha arribat el dia que els mateixos troians ens construïm el cavall.
escrit per entrebits @ 13:19
0 comentaris
