«¡No hi ha kamikazes que matin 300 persones! ¡Això ho fa un servei secret amb alta tecnologia!»

El Periódico 10/01/2006

ENTREVISTA
Isabel Pisano. Escriptora

Montevideo (Uruguai), 1944
Autora d‘El amado fantasma’ i ‘Yo puta’


JOSEP MARIA CABANÉ

«Arafat era un home increïblement tendre»

L’autora detalla en un llibre la seva història d’amor amb el difunt líder palestí

NÚRIA Navarro

Isabel Pisano és una dona volcànica. Tant si és en una trinxera, a la seva taula de treball o al plató de Gran Hermano Vip. Aquesta gosadia li ha reportat unes quantes exclusives a la seva vida, algun pal i l’amor del difunt cap de l’OAP. O, almenys, així ho explica a Yasir Arafat: la pasión de un líder (Ediciones B).

–¿S’hi hauria casat amb Arafat?
–Sí.

–De guapo, guapo, no n’era.
–Ho admeto. I tenia les ungles llargues i una bena d’un color dubtós en una mà. Però recordo un dia que va aixecar els ulls i em va mirar. Va ser l’última vegada que el vaig veure lleig. Hipnotitzava. ¡Per convèncer set milions de palestins...! Jo el desitjava físicament com no està escrit.

–¿Va poder satisfer tant desig?
–(...) Pels àrabs, parlar de sexualitat és ofensiu. Però, sí, vaig poder.

–Vostè va estar a la seva disposició. Costa imaginar-la... ¿sotmesa?
–¡La meva va ser una gran passió!

–¿Com va aconseguir intimar-hi?
–Durant la guerra del Golf, vaig poder entrevistar-lo per a una cadena de televisió privada italiana. Li van disgustar les tres primeres preguntes. Em va dir que se m’havia acabat el temps. Quan anava cap a la porta, li vaig cridar: «T’estimo».

–¿Així, i ja està?
–Va ser un gest de simpatia. Ell es va girar, somrient, i em va contestar: «Si vostè m’estima, ¿per què no es casa amb mi?». I jo: «¡Demà mateix!».

–¿Li agrada jugar amb foc?
–Sempre ho he fet. ¡Ara mateix ho faig! Vaig haver de vendre la casa d’Itàlia en 24 hores. Va aparèixer el meu nom al Corriere della Sera com a objectiu de les Brigades Roges.

–¿Les Brigades Roges existeixen?
–¡És clar que no! I li diré una cosa. Un dia, a les quatre del matí, els carabinieri em van trucar a la porta i em van dir que volien registrar la casa perquè havien entrat homes armats al meu jardí. Els vaig preguntar com ho havien sabut, i em van contestar que la meva alarma havia saltat a la comissaria. ¡No havia pagat la connexió! ¡No funcionava!

–¿Quina explicació hi dóna?
–¿Ha llegit la part final del llibre, allà on parlo de Graham Wilson, la Reserva Federal, el sionisme? Suposo que em volen fora d’Itàlia. En fi, deu ser el preu per la meva militància a favor del món àrab.

–La veig convençuda.
–¡No hi ha kamikazes que matin 300 persones! ¡Això ho fa un servei secret amb alta tecnologia!

–(...)
–¿A qui m’he de creure? ¿Al Pentàgon, que va dir que hi havia armes de destrucció massiva a l’Iraq? I, mentrestant, he vist a Bàssora com protegeixen la població amb urani empobrit i fòsfor blanc. ¡Digueu-ho! ¡Voleu portar a la guerra civil els sunnites i els xiïtes! I que consti que no tinc res personal contra ells...

–Alto. ¿Qui són ells?
–Els sionistes. I no parlo d’Israel, perquè al poble israelià li venen l’estratègia de l’odi cada dia. La Reserva Federal no és federal. ¡És la més gran estafa al poble americà de tots els temps! Pertany a cinc famílies que són els amos del món.

–Vull pensar que té fonts.
–¡Les fonts m’han confirmat el que ja sabia! Jo no entenia per què els EUA no paraven els peus als sionistes. Però ho vaig entendre. Bush és el braç armat del Govern israelià, però aquest només és el cap aparent.

–¿Arafat li va dir alguna cosa de tot això?
–No. El 1990 em va donar un mapa traçat el 1950 que deia: el Gran Israel. I aquell país ocupava tres quartes parts de l’Iraq. A dins hi quedaven els camps de Rumaila, que són els més rics en petroli del món. Jo no entenia res. Però, al cap dels anys, quan van dividir l’Iraq en el paral.lel 36 i 38, vaig veure que la divisió apareixia almapa. ¿En vol més?

–No ho sé... ¿No deu pas tenir la síndrome d’Estocolm, vostè?
–No. En un moment del llibre qüestiono Arafat, per no obrir la boca quan anaven a matar Husseini. Però, ¿quina és la conseqüència de les humiliacions? ¡Els innocents es converteixen en assassins, igual que els assassins d’Estat! ¿Una exclusiva?

–No va mai malament.
–Si Bush continua caient en les enquestes, aquest any hi haurà un atemptat nuclear, fet per ells. Per ells som menys que merda.

–¡Uf! Parli’m d’amor.
–Iàssir era un home increïblement tendre, sempre atent als detalls. Et feia sentir importantíssima.

–Molts palestins van acabar qüestionant-lo...
–Els mateixos palestins no saben que hi havia agents del Mossad infiltrats a les universitats. La tasca del sionisme contra Arafat va ser impressionant. Impressionant.