dimecres, de novembre 06, 2013

«Nixon va pagar, Obama no»

Hi insisteixo: Obama va ser Premi Nobel de la Pau 2009.

(Bé, i Herr Heinz Alfred Kissinger ho va ser el 1973, l'any del cop d'estat a Xile...)

:-\


http://www.elperiodicdandorra.ad/opinio_blog/torn-de-paraula/30411-nixon-va-pagar.html





Torn de paraula
Dimarts, 29 Octubre 2013 






FERMÍN BOCOS
PERIODISTA

 

Nixon va pagar


L'espionatge com a art de la impostura és un dels oficis més vells del món. Sempre hi ha hagut espies i espiats. Per una raó fàcil d'entendre: la informació és l'element clau per prendre decisions. Ja sigui a la guerra o a la pau. Tots els governs de tots els països, espien. Als veïns i als seus compatriotes .

El límit a la intromissió en les vides i obres alienes és el que determinen les lleis. La seguretat nacional –concepte tan fàcil d'entendre com difícil d'acotar–, és la raó o, en segons quins casos, el pretext, per justificar la invasió de la vida privada o professional de determinats ciutadans. O de tots, en general, segons anem sabent arran de les revelacions de l'antic col·laborador de la NSA nord-americana, Edward Snowden.

Que en la llista dels presumptament espiats figurin noms tan cridaners com el de la cancellera alemanya Merkel o el de la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, converteix l'escàndol en notícia mundial. Pel que sembla, és la tecnologia de satèl·lits la que permet captar i emmagatzemar tot el que té veu, circula per la xarxa o és dit a través d'un telèfon. El tantes vegades citat «gran germà» que va augurar Orwell, és una realitat. I, també, perquè no dir-ho, un calfred.

Arribats a aquest punt i després de recordar que fora del previst per les lleis, espiar és delicte, convindria que no ens deixéssim arrossegar per la ingenuïtat. Ingenuïtat que ens portaria a pensar que després de l'escàndol provocat, els EUA cancel·laran els programes que permeten espiar tot el món. Res d'això. Seguiran tafanejant en les vides de tots perquè després dels atemptats de l'11- S, a la Casa Blanca saben que el gruix de l'opinió pública està a favor de primar la seguretat a costa de la privacitat. I , per al Govern Obama, això és l'únic que compta. Cosa diferent és la consideració moral que es desprèn de tot això i la perplexitat a què ens condueix si comparem l'escàndol actual amb el que va ser el desenllaç del «Watergate. Un cas d'espionatge i micròfons ocults al quarter general del Partit Demòcrata. Nixon va pagar i va perdre el càrrec .

En aquest cas, Obama (la NSA espia a tothom) , ni tan sols pagarà de la seva butxaca la trucada telefònica per disculpar-se davant Angela Merkel. No cal ser profeta per preveure que, així que escampi, tot seguirà com abans i els satèl·lits nord-americans seguiran desplegant les seves antenes per tot el món, espiant la vida de tots. Nixon va pagar, Obama no.


::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/689817-espionatge-per-coneixer-lenemic.html













  
01/11/2013

Espionatge per conèixer l'enemic


L'espionatge és un dels oficis més vells del món. Sempre n'hi ha hagut. En les guerres la informació és l'element clau. Un militar de carrera assegurava que l'espionatge serveix “per conèixer l'enemic”... Tots els governs i la majoria de partits polítics ho fan. És una pràctica habitual tot i que s'encenen les alarmes quan a les llistes de presumptes espiats hi apareixent personatges com ara Angela Merkel i Dilma Rousseff. Espiar és un delicte perseguit per la justícia. Tot i que ara els nord--americans justifiquen l'espionatge en benefici de la seguretat. Després de l'11-S, bona part de l'opinió pública està a favor de la seguretat a costa de la privacitat. Quan comparem l'escàndol actual amb el Watergate veiem que les diferències són notables. Els micròfons ocults per espiar l'enemic van fer dimitir Nixon. Ara no passarà. Obama justifica els fets en favor de la seguretat del país, considera que els ciutadans paguen els impostos per viure al país més “segur” del món. Nixon va pagar políticament. A Obama no li costarà res. Ni el preu d'una telefonada als països europeus per demanar disculpes. Tot indica que quan l'afer actual d'espionatge a escala mundial escampi, tot seguirà igual i les antenes continuaran espiant.

En la política catalana són molts els polítics i periodistes que en determinats moments han estat espiats. Va saltar a la llum pública l'afer Método 3. L'aigua continua sense ser clara. No ho aclareix ni el mateix director de l'agència, F. Marco, en el seu llibre. Ni tampoc s'espera que ho aclareixi quan comparegui al Parlament. Compareixença que es convertirà en una picabaralla entre socialistes i populars per saber qui espiava a qui i sobretot per què. Es pot entendre que els americans vulguin saber què està fent la Merkel o Rousseff al Brasil, país que organitza uns Jocs Olímpics. El de Método 3 només ha aconseguit esbombar un safareig català en mètodes d'espionatge que encara ningú sap per a què ha servit. Espionatge que no va més lluny d'augmentar el desprestigi d'una classe política esgotada. Amb tot, quan escampi l'afer i quan tots els presumptes implicats hagin comparegut al jutjat i al Parlament continuarà l'espionatge. Els partits volen tenir material de cara a les pròximes eleccions. Fer baixar els fums als adversaris. Saber les seves interioritats. Però sobretot les seves debilitats.


Darrera actualització (Divendres, 1 de novembre del 2013 02:00)
Publicat a: