dissabte, d’abril 12, 2014

3 "debats espanyols" i la mateixa conclusió de sempre...


... «Adéu, Espanya»

Ara sí!

:-)





http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/705066.html



Pep Riera
30/12/2013

Miri, senyor Rajoy


Anthony Garner

Miri, senyor Rajoy, un servidor, per regla general i encara més per aquestes festes, procura mirar de no enfadar-se. Ara mateix hauria estat encantat de fer un article costumista que transpirés aroma nadalenca. Però no ho faré. Tinc ganes de canviar la tradició de fer l'article nadalenc o de balanç de l'any que s'estila per aquesta època. Miri, senyor Rajoy, a vegades vénen bé els canvis. Tot és posar-s'hi. I miri, senyor Rajoy, els canvis és millor fer-los abans que algú t'hi obligui. Perquè, i ja anem entrant en matèria, a vegades no n'hi ha prou d'instal·lar-se en la negació ni apel·lar a llibres sagrats que no ho són. A vegades les coses canvien igualment. I miri, senyor Rajoy, pensi que no tot depèn de la fermesa dels seus “no” ni de la inviolabilitat del llibre sagrat. I pensi que hi ha gent que mana més que vostè, com ara aquesta gent que li ha fet prendre les mesures econòmiques que ha pres i que, per cert, el van obligar a canviar el llibre sagrat que vostè en diu Constitució en un parell de dies.

Miri, senyor Rajoy, ja deu saber que tot això li ho dic després d'haver-lo sentit en la seva compareixença de balanç anual. Va dir que el procés per aconseguir un referèndum d'independència a Catalunya és “una iniciativa política que només ha aconseguit generar incerteses, inestabilitat i fractura social”. Miri, senyor Rajoy, jo sé que vostè sap que menteix quan diu això. Perquè ja sé que l'interessa dir que és “una iniciativa política” però vostè sap que és una iniciativa ciutadana. I també sap que el que genera “incerteses, inestabilitat i fractura social” no és aquest procés, sinó que les han generat les polítiques que vostè i els seus antecessors han aplicat respecte a Catalunya, tractant-la injustament en matèria econòmica, amb incomprensió política i amb negació cultural, sense que Catalunya hagi deixat de complir mai el seu deure de contribuir a la redistribució dels diners que genera.

Miri, senyor Rajoy, ho deixo aquí perquè ja li dic que no em vull enfadar ni omplir aquest espai de retrets. A diferència de vostè, jo tinc il·lusió. Ah, i mentre treballa “sense descans” no volent fer ni oferir res, pensi que pot venir algú a dir-li que ja n'hi ha prou. Sí, home, aquells que manen més que vostè.



http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/719978-i-que-faras-mariano.html



Xevi Xirgo
26/02/2014

I què faràs, Mariano?


Un bon president espanyol, a banda d'explicar-nos allò de l'“Espanya va bien” i que ja estem en plena recuperació econòmica, ahir no podia acabar el discurs del debat de política general sense tornar a parlar de Catalunya. Ahir tocava i Mariano Rajoy no va decebre. Va tornar a parlar de la Constitució, aquesta que suposo que devien redactar paral·lelament a les Sagrades Escriptures, i va dir que un referèndum és del tot impossible. Però hi va afegir: “Si Catalunya actua unilateralment no em quedaré indiferent.” Jo trobo que l'afirmació és prou contundent perquè ens expliqui què vol dir amb això. Ens enviarà els tancs per la Diagonal? Durà al jutjat un per un tots els diputats que votin a favor d'una proclamació d'independència? Enviarà la Guàrdia Civil a tots els pobles que posin urnes a les meses electorals de la consulta el 9-N? Impedirà que el president Mas convoqui no només la consulta sinó que convoqui eleccions? Tramitarà una llei d'urgència per il·legalitzar totes les formacions polítiques que incorporin en el seu programa electoral el dret a decidir? O només aquelles que en el programa electoral posin una possible declaració d'independència? O no es quedarà indiferent perquè donarà ordres als ministeris, al CNI, als cossos i forces de seguretat i als subdelegats del govern perquè es retirin ordenadament de Catalunya? Si un president com Rajoy diu en aquests moments de la pel·lícula que no es quedarà indiferent davant una voluntat clara i expressa dels catalans, ara ens hauria de dir què farà. El president Mas i el seu govern ho han dit ben clar: data i pregunta, convocatòria de referèndum i, si no ens el deixen fer, eleccions plebiscitàries, i, tothom ho intueix, declaració d'independència. Totes les cartes sobre la taula per poder-les negociar. Rajoy, no. Ell només sap que no es quedarà indiferent. Només faltaria! Però Mariano, què faràs? Per què no ens ho expliques? No deu ser, simplement, perquè no en tens ni idea?



http://www.vilaweb.cat/editorial/4184404/acabat.html



 

 


Vicent Partal
09.04.2014


S'ha acabat 

Ells no ho entendran mai, no estic segur si perquè no ho volen entendre o perquè no en saben. Però és evident que el debat d'ahir al congrés espanyol va posar en relleu amb una claredat insuperable per què s'ha obert pas el procés d'independència al Principat. És impossible de fer-hi res, amb Espanya. És literalment impossible d'explicar-li res, a aquesta gent. Tenen una empatia nul·la, un respecte per la pluralitat inexistent i un supremacisme tan exagerat que ni tan sols són capaços de veure les oportunitats històriques quan els passen per davant el nas. Estan ofuscats per un poder que es pensen que tenen fins i tot quan, com ara, se'ls esmuny dels dits com si fos aigua. Però tant hi fa, perquè la sessió parlamentària d'ahir anava destinada a tancar una etapa i la va tancar totalment. S'ha acabat la transició i ja no cal ni tornar-hi. Ni un dia més...

Això dit, és interessant d'entretenir-se en els detalls i remarcar, per exemple, que amb el colp de porta dels partits dinàstics també es va tancar --també van tancar ells-- qualsevol possibilitat de tercera via. Si algú esperava que Rajoy, sobretot Rajoy, seria dur amb el referèndum però insinuaria alguna mena de proposta alternativa ja ho va poder veure. Res. Ni una sola paraula. La consigna és 'no podeu fer el referèndum ni proposar la independència, perquè no us ho autoritzem nosaltres, i a més no farem res per seduir-vos'. A obeir i a callar.

És cert que la capacitat narrativa d'alguns gasetillers de La Vanguardia és llegendària i no es pot descartar, per tant, que troben encara alguna escletxa literària per a mantenir viva la ficció. Però per més jocs florals que s'inventen l'evidència és sobre la taula. Madrid ahir va escenificar, units pètriament el PP, el PSOE i UPyD, el no a tot. A tot i sense matisos. I això significa que ens queda una etapa menys. O, si ho voleu així, un tram menys a recórrer.

PS. Un comentari final per a Rajoy, Rubalcaba i Díez: ni obeirem ni callarem. Mai més. No ho faran els nostres polítics ni ho farem nosaltres. Farem el nostre camí, proclamarem la república i deixarem de ser aviat ciutadans espanyols. Però quan passe això i us quedeu esbalaïts no oblideu ni un segon que dins les vostres fronteres encara en restarem molts, a Bétera, a sa Pobla, a Cretes... dels qui parlem aquesta llengua i sentim aquesta nació. I més val que no ho oblideu perquè això significa que durant uns quants anys més encara continuarem essent el vostre pitjor malson.