Perfectament bilingüe

AVUI 14/02/2006
Bústia

Canviar de llengua
Voldria explicar la meva experiència recent pel que fa al perill d'extinció de la llengua catalana a Catalunya.

El dilluns 6 de febrer va començar un curs d'escriptura creativa en una entitat financera. El curs havia estat anunciat en català. La professora va ser presentada en català i en català va començar el curs. Vint minuts després, el curs ja s'impartia en castellà. Es van sentir perles com aquesta: la professora va afirmar que ella és perfectament bilingüe. Una participant va dir que, tot i que parla català, el castellà li agrada molt. Demanar perdó per tornar a emprar el català va ser freqüent, tant per part de la professora com d'algun participant, malgrat que una participant demanava amb insistència que li parléssim en català "porque así lo aprendo". Aquesta noia va dir que portava un mes a Barcelona.

Als catalans que no canviem d'idioma se'ns acusa de ser mal educats i intransigents. Jo em pregunto: ¿no és un cas de barra apuntar-se a un curs en una llengua que no es parla, esperant que es faci en una altra que sí es parla? ¿No seria de més bona educació aprendre primer l'idioma i després apuntar-se al curs? ¿Ens podem imaginar una situació igual en països com ara França, Anglaterra o Itàlia?

Tinc curiositat per veure què passarà a la propera classe. Potser em tornaré a quedar sola parlant en català, potser contagiaré algú més. Probablement el curs serà "perfectament bilingüe".

Inés Tell