Anticatalans i perillosos

Heu vist "Hotel Rwanda"?
Just abans de començar el genocidi en aquest pais africà, les emissores de ràdio vomitaven coses de l'estil "els Tutsis són escarbats, s'ha d'aixafar els escarbats", "Els amics dels escarbats també són escarbats" etc. etc.
I la gent no es pensava que hi hagués perill real.
Poc després, amb una excusa inventada, començaven a massacrar gent a centenars de milers i a cops de matxet.

Jo no hi vaig tanta diferència amb que està passant ara i aquí amb emissores com la COPE del Jiménez Losantos o amb diaris com El Mundo del Pedro Jota en relació als catalans. També ens pensem que no hi ha perill real. Fins i tot hi ha gent que diu que se'ls escolta o llegeix "per riure" o perquè té accés al diari a la feina i li surt "gratis"

Aquí teniu una petita mostra dels efectes "inofensius" que comencen provocar.

El dia que vinguin de cara i armats, què direm?, que no ens ho pensàvem?
No serà que no en tinguem exemples al llarg de la nostra història!

I si m'equivoco, MILLOR.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

El Punt 28/09/2005

> Tots som catalans?

El lector escriu

ANTONI MUSELLAS SALA. Palamós (Baix Empordà).

A Palamós, al carrer on visc, l'11 de setembre passat a dos quarts de dotze del matí des de casa estant, vaig sentir aquest comentari que venia del carrer: « Hoy es algo, hay muchas banderas de Catalunya, qué asco.» El feien dues vailetes d'uns 16 i 17 anys que viuen al barri. Dues persones segurament nascudes a Catalunya, de pares d'origen d'alguna regió espanyola. Jo pregunto: A Catalunya, tots som catalans?

Cartes dels lectors

APROVACIÓ DE L'ESTATUT
Ara, a Madrid
Cartes rebudes sobre la nova norma estatutària acordada pel Parlament de Catalunya

Som una empresa catalana dedicada a la venda de teixits i ahir vam rebre una carta per fax que diu: "Por la presente, me dirijo a ustedes para informales de que a partir de hoy, 30/9/2005, debido a la lucidez de sus políticos para no querer pertenecer como hasta hoy a ESPAÑA, yo estoy en mi derecho de comprar a fabricantes ESPAÑOLES y no querer hablar en catalán, como así lo dice el abominable estatuto que se ha aprobado por esa gente que tienen ustedes como dirigentes, y que ustedes no han hecho nada por que esto no se produjera. Mis impuestos me gusta pagarlos a quien no se lo pueda quedar como el 3% famoso. A partir de esta fecha les pido que no me visiten. Sin más por la presente, Serafín Segovia Vendrell (Sera's Tapicerías de Valladolid)". Per més sorprenent que sembli, és real.

Martí Mancilla Muntada
Granollers

Noticia publicada a la pàgina 20 de l'edició de 01/10/2005 de El Periódico