dimecres, d’abril 06, 2005

Apostatar

Moviments socials impulsen una campanya per l’apostasia

L’actitud bel·ligerant i ultradretana de l’Esglèsia Catòlica ha provocat l’allau de sol·licituts per renunciar a engrossar les llistes que utilitza la institució per rebre milionaries subvencions

Un lobby moral i empresarial

Durant el govern del PP, l’Estat, a través de les seues administracions central, autonómica i municipal, aportà cada any vora 586.000 milions de pessetes a l’ Esglèsia católica en les seues diferents i nombroses manifestacions. D’aquestes quantitats reflexades pel diari El País l’any 2002, només 21.750 milions procedeixen directament dels Presupostos Generals de l’ Estat que aproven les Corts, dels què a penes 15.000 milions corresponen a l’ assignació tributaria que els fidels atribueixen a la seua religió mitjançant el 0,5239% de la quota en la declaració de l’ IRPF. La resta ix de les arques de diversos ministeris d’ Estat -Educació i Cultura, Defensa, Sanitat, Treball i Assumptes Socials- i dels presupostos de les conselleries equivalents dels Governs autónoms. L’Esglèsia católica espanyola esdevé una poderosísima potència econòmica, cultural, educativa i, inclús, immobiliaria, per damunt de qualsevol altra organització. Aquest tracte privilegiat atorgat per l’Estat contrasta amb la realitat sociològica, on queda sobradament demostrada la crisi que pateix la institució mil·lenaria, que no ompli els seus temples ni els diumenges.

Tradició Vs Realitat

La majoria dels adults actualment es troben amb què a la seua infància van ser batejats, és a dir adscrits a una confessió religiosa, habitualment la Catòlica, a una edat en què ni disposaven de capacitat per valorar el significat d’aquest acte, ni d’ autonomia personal suficient per prendre les seues pròpies decisions, pel què ara es troben pertanyent activa o passivament a una confessió que ells no han escollit i amb la que no s’ identifiquen. L’apostasia és doncs la renúncia a la fe cristiana rebuda pel bautisme, sent l’única manera de renunciar explícita i voluntariament a les creences i dogmes de l’ Esglèsia. Les dades que la pròpia institució proporciona evidencien un clar distanciament d’aquesta de la societat: tan sols el 35% asigna a l’ Esglèsia la quota corresponent dels seus impostos en la declaració annual de la renda. L’Esglèsia però, té un gran interés en inflar el seu nombre de fidels en les estadístiques amb el propòsit d’obtenir majors beneficis lligats a una suposada representativitat social que no respón a la realitat. Per això, els col·lectius que han impulsat la campanya per l’apostasia han facilitat totes les passes necessàries per trametre la sol·licitut, explicant el procés que s’haurà de seguir, ja que la Institució hi posa nombroses traves per fer desistir els interessats en desertar de les seues llistes. Campanyes similars ja van ser impulsades per col·lectius de gais i lesbianes, víctimes habituals de les ires catòliques, que varen recollir vora 1.500 signatures. Els col·lectius que ara s’han sumat a la campanya presentaran conjuntament davant la Conferència Episcopal les sol·licituts trameses.

http://www.lavanc.org/lavanc/iphp/not1.php?id=753


----------------------------------------

Davant la saturació Necrofílica papal, aixó d'apostatar pot ser una bona reacció crítica.

2 Comentaris:

A les dimecres, 27 d’abril, 2005, Anonymous joan ha escrit...

el tema de l'apostasia apareix cíclicament, i és que la lógica ens porta a la negació lógica de l'existència de deu, és una por atàvica al tabú mortuori la que ens fa interpretar incorrectament la informació que la natura ens transmet.
Som una barreja curiosa de por i curiositat.

Salut.Joan

 
A les diumenge, 01 de maig, 2005, Blogger entrebits ha escrit...

I tant! I n'és ple d'espavilats que de les pors atàviques en fan un monumental negoci.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home