divendres, de març 04, 2005

La Garzonada del '92

Viure sense por?

El Punt 04/03/2005 El lector escriu

David Figueres Felip. Barcelona.

Sembla que el nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit no en va tenir prou amb la canonització que la senyora Pilar Urbano va perpetrar-li fa uns anys i torna a amenaçar de nou el reduït espai de la nostra biblioteca amb un nou volum de gestes. Pel títol, Vivir sin miedo, podríem posar-lo al costat dels llibres del Dr. Corbella, però no, coneixent una mica el personatge, farem bé de facturar-lo directament a la secció de l'humor més negre, fosc i sinistre. Amb ínfules platòniques, sembla que el llibre en qüestió es desenvolupa a partir de les preguntes que els fills del nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit li van fent. Com que som una legió els seguidors del Súper Jutge del Món Mundial -i sabem la tirada que hi té als acòlits el nostre Súper Jutge del Món Mundial- farem com si nosaltres també forméssim part de la seva descendència i també li preguntarem alguna cosa.

Li preguntarem, per exemple, si passar-se més de divuit hores de cara a la paret mentre et claven cops amb una manta, per no deixar marques, durant quatre dies, incomunicat, és viure sense por. Li preguntarem si fer-te fer flexions damunt d'excrements, després de submergir-te repetidament el cap en una banyera, és sinònim d'existir sense temences. Li preguntarem si mullar-te tot el cos i penjar-te uns electrodes als testicles per descarregar-te més de tres-mil volts, vol dir fer la viu-viu sense paüra. Li preguntarem si clavar-te cops de guia telefònica a les costelles mentre et diuen que a l'habitació del costat estan violant la teva companya, malparlant del teu país, és el mateix que transitar per aquest món sense cap pànic.

Les preguntes que Garzón mai no va fer

Tot són preguntes que ens hauria agradat tant que el nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit hagués fet ell mateix als més de 60 independentistes detinguts el juny de 1992 i que van comparèixer davant seu...! Pels qui vulguin saber moltes de les preguntes que han quedat al tinter, us remeto al llibre de David Bassa L'operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92 (Llibres de l'Índex, Barcelona 1997) tot esperant que aquells senyors d'Estrasburg, també el llegeixin i també vulguin afegir-se a la nostra set preguntaire, encara que sigui per estirar una mínima resposta, un pedaç al silenci vergonyós que encara empassen tants, en la darrera gran actuació als Països Catalans, del nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit.

----------------------------------------

A veure si li agraden prou les amèriques al superjutge i s'hi queda una bona temporadeta

5 Comentaris:

A les diumenge, 06 de març, 2005, Anonymous Anònim ha escrit...

Això és merda que voleu embrutar la imatge del Sr. Jutge Garzón.

 
A les diumenge, 06 de març, 2005, Blogger entrebits ha escrit...

Gràcies per l'inteligent comentari.
Torna sempre que vulguis exposar amb respecte la teva sàbia opinió.
Per cert, segons la teva neta i transparent mirada a la realitat, quin seria el motiu per voler embrutar la imatge del superjutge?
Ja se l'embruta tot solet amb la seva megalomania i voluntat de constant protagonisme gens dissimulats.

 
A les dilluns, 07 de març, 2005, Blogger songoku ha escrit...

Aquest anònim no deu haver sentit a parlar de la sentència del tribunal europeu que els donava la raó als torturats... Està clar que aquests europeus no busquen res més que "embrutar la imatge del Sr. Jutge Garzón". Pobret Sr. Garzón...

 
A les dimecres, 27 d’abril, 2005, Anonymous joan ha escrit...

Us he explicat mai l'anecdota que em va succeir amb garson? , estava dinant fa 5 anys a portainé amb un oncle caputxí que s'ha passat tota la vida amb els més pobres de sudamèrica. De sobte entra el Sr Garson amb un estol de guardaespatlles per dinar i s'asseu esquena per esquena amb el meu oncle. Marcel ( el meu oncle) tot sorneguer ens diu , que aquest home que té a l'esquena ha empresonat a molts nens que ell va tenir en l'escola de la Pedrera ,al cor de l'amazónia, i ens diu els noms i els cognoms i detalls del món dels narcos, que donarien tralla per un llibre.
Va ser com la cirereta del pastís anomenat misèria mab dos protagonistes de luxe, un jutge megaloman i patètic , i un servidor dels pobres sobrepassat per la força dels temps i les circunstàcies.
Tot i les meues súpliques no van establir cap conversa.Llàstima.

Salut.Joan

 
A les diumenge, 01 de maig, 2005, Blogger entrebits ha escrit...

Bona aquesta! Els superjutges del món mundial també dinen! Però no van mai sols. Suposo que en Marcel es deuria referir a les superoperacions del superjutge que suposadament pretenen acabar amb el tràfic de drogues. Encara deuen estar buscant aquell carregament en un vaixell aprop de les Canàries que, abans de trobar-lo, van pregonar que seria el més gran mai vist...

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home