APOSTATAR AMB RAPIDESA

APOSTATAR AMB RAPIDESA

ÁNGEL Montoto
Periodista

He apostatat de la meva condició de catòlic. Fa uns dies vaig rebre la fotocòpia de la meva partida de baptisme amb l'anotació al marge de l'apostasia que vaig requerir ¡el 25 de maig! Sí, amb signes d'admiració, ja que estic admirat de tanta prestesa. Les raons perquè una persona com jo, ateu des de fa més de 20 anys, hagi decidit canviar la indiferència per l'apostasia són molt senzilles: no és possible la més mínima relació amb una Església i una jerarquia, nomenada pel reaccionari Wojtyla, que ha tornat a l'enfrontament i a la crispació social; una Església mancada de clientela, però que, consistida en el fet que gairebé tots els espanyols hem estat batejats, rep cada any de l'Estat mig bilió de les antigues pessetes; una Església, finalment, entossudida a competir en intolerància amb els xiïtes.

No obstant, el que avui m'interessa comentar, per exemplar i per animar els indecisos, és la rapidesa i la facilitat amb què he aconseguit apostatar, ja que tothom sap perfectament totes les traves i travetes que utilitza l'Església per evitar que un individu, batejat sense el seu consentiment en una breu cerimònia, abandoni conscientment la seva tutela. Atribueixo aquesta eficàcia a la qualitat humana i liberal del sacerdot que em va atendre, però he d'acceptar també la utilitat del consell d'un amic: "A més a més, adverteix-los que si no actuen correctament i en un temps lògic, recorreràs a la justícia ordinària".

I és que, afortunadament, tenim una Constitució que defensa la nostra llibertat de consciència, una llibertat que ningú ens podrà prendre mai.

Noticia publicada a la pàgina 5 de l'edició de 15/07/2005 de El Periódico

----------------------------------------

Discrepo amb el comentari final, perquè la llibertat ens la van prenent dia a dia i cada cop més depressa (i aixó que mai hem arribat a un nivell gaire alt) i la ditxosa i sacrosanta constitució no ens en defensa pas, més aviat al contrari en el cas dels catalans. Però és agradable pensar que almenys ens podem fer esborrar amb certa rapidesa de la llista de l'esglèsia catòlica. És poc però ja és alguna cosa.