Som territori vençut

Nosaltres, els híbrids

Isabel-Clara Simó
AVUI 23/10/2005

Bé, doncs ja està signat. Els meus representants han signat, voluntàriament, que no hi ha una literatura catalana sinó un híbrid. Si l'Institut Cervantes convoca algun esdeveniment literari, la literatura catalana no hi entra, perquè escriu en llengua perifèrica; si és l'Institut Ramon Llull, hi entra, però a mitges. Si ho dius, ets un radical i un discriminador.

Si conviden Catalunya, el territori, no podem anar a Frankfurt ni els escriptors valencians, ni els illencs, per pura definició; si és la llengua, aleshores per què es conviden les lletres castellanes? La cosa és que hom ha posat com a excusa, com a subterfugi, que són els alemanys els qui diuen qui són escriptors catalans i qui no ho són (i els aranesos? i els que escriuen en caló?), i han posat com a excusa que mira com són d'integradors. Però no és veritat: el que volen és no molestar, tot anticipant-se a la possible (i improbable) protesta d'algú, no fos cas que féssim més nosa de la que fem.

No es tracta de pluralitat sinó de política, la que diu que la cultura catalana és una part, si pot ser irrisòria, de la cultura espanyola, i si et queixes ets un coi de radical. A mi no m'agrada ser una ciutadana de segona, mancada com estic de la virtut de la resignació. Fa una mica de cosa recordar que hem triat una llengua en què no vam ser educats, que ens ha costat moltíssim esforç, que hem acceptat d'antuvi que, en el franquisme, no tindríem mai ni prestigi ni condicions d'igualtat, i que, avui, fora de ridícules subvencions als editors, no tenim cap estímul i no hem superat la condició de subalterns. Ens ho diu el nostre propi govern: som una província, que vol dir pro vincere: territori vençut.