«El tramvia, un artefacte del segle XIX»
“D’aquí a quatre dies, el tramvia serà un fòssil”
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1328681-desigualtat.html
El Lector Escriu
29 gener 2018 2.00 h
Desigualtat
Escoltava l’altre dia a RAC 1 Xavi Bundó en una conversa amb Xavier Theros sobre la història del tramvia, quan aquest va recordar que va ser un tramvia el que va atropellar Gaudí (...)
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ
Torroella de Montgrí i l’Estartit (Baix Empordà)
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1352436-canviar-tramvia-per-trambus.html
El Lector Escriu
7 març 2018 2.00 h
Canviar tramvia per “trambús”
Imagineu que pel mateix espai on passa ara el tramvia a Barcelona hi fem passar un autobús elèctric. Obtenim les mateixes prestacions i no li calen vies ni catenàries.
Dit d’una altra manera, es tracta de canviar les rodes metàl·liques captives d’unes vies, per unes rodes pneumàtiques molt més pràctiques i versàtils.
La despesa, com resulta obvi, és infinitament més petita: no cal cremar desenes de milions d’euros per rebentar els carrers i trinxar el centre de la ciutat amb vies de tren!
Circulant per un espai segregat qualsevol vehicle, sense necessitat de vies, serà ràpid i eficient. I li diem “trambús” i tots contents!
Fa quatre anys, ningú parlava de l’autobús elèctric.
D’aquí a quatre dies, el tramvia serà un fòssil. Encara som a temps de no fer el ridícul i causar un perjudici gravíssim als barcelonins!
ALFONS BOSCH
Cervelló (Baix Llobregat)
http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20170624/423630699788/tramvies-obsolets.html
CARTES
24/06/2017 00:24
Tramvies obsolets
No és fàcil raonar amb els que fan del tramvia un ídol que s’ha de venerar de forma acrítica. Els escèptics som automàticament titllats de dretans, contaminadors i antisocials. Però, una vegada més, els qui no creiem en poders màgics intentarem promoure la reflexió.
Si el tramvia va bé, no és pas per cap condició immanent ni prodigi sobrenatural, sinó perquè circula per un espai segregat. La prova és que un autobús circulant pel seu carril bus ofereix les mateixes prestacions (i fa més parades). Amb l’enorme diferència de la versatilitat: l’autobús no és captiu de les vies! I la descomunal diferència del cost: comparem el cost de pintar un carril bus amb el cost d’una gran infraestructura com les vies.
Resumint, el tramvia s’emporta ingents quantitats de diners i no aporta cap benefici diferencial respecte al bus. És una andròmina que perjudica la mobilitat general dels ciutadans. Volem transport ràpid i eficient? Carrils bus! Volem transport no contaminant? Bus elèctric!
Fer passar pel centre de Barcelona artefactes obsolets com els tramvies és un espantós nyap urbanístic i un error econòmicament ruïnós.
ALFONS BOSCH
Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/tramvia-una-decisio-molt-poc-democratica-132545
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DILLUNS, 3 DE JULIOL DEL 2017 - 12:03 H
Tramvia: Una decisió molt poc democràtica
L’any 2010, el 79,8% dels que van voler participar en la consulta sobre el tramvia van dir que 'no'. El 'sí' va recollir un 11,4%. Per la Diagonal circulen entre 80.000 i 90.000 vehicles cada dia, i els responsables de l’Ajuntament, malgrat el resultat de la consulta, continuen insistint en donar més valor als immobles de la Diagonal en perjudici de la resta de l’Eixample, que s’empassarà els 80.000 o 90.000. Aporten arguments com ara que la circulació per la xarxa quadrangular serà més fluïda per la millor regulació semafòrica, i te’ls presenten com a nous avantatges, quan l’any 2010 ja t’explicaven el mateix parany.
Tenim uns governants i buròcrates, els de tota la vida i els de nova fornada, pels qui la democràcia consisteix en dedicar 15 dies cada quatre anys a explicar bajanades a uns beneits en lloc d’explicar amb tota mena de detalls on volen arribar i, molt especialment, com volen fer-ho, qüestió cabdal perquè l’objectiu pot ser acabar amb la fam al món i l’instrument exterminar als que passen gana.
En definitiva, sigui quina sigui la opinió dels ciutadans, ells desprès tiren pel dret. Suposo estan imbuïts per les noves definicions de democràcia, que ja no passen per tenir en consideració la opinió dels ciutadans, sinó en definir-la com el compliment de la llei (i les sentències judicials segons afegeixen altres, unes altres per ser més exacte).
No fa gaires dies llegia un article publicat en una edició de l’ABC de març de 1921 on l’articulista acabava amb la següent frase: “¿Es que no hemos de ser nunca sumisos a la autoridad y amantes de la Patria ....?”. Malgrat el què ha plogut en el darrer segle, això de la submissió alguns encara ho tenen molt assumit.
Jordi Antich
Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/destrossant-diagonal-132037
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DIJOUS, 29 DE JUNY DEL 2017 - 12:08 H
Destrossant la Diagonal
La companyia del Tram, empresa particular que té el negoci de col·locar tramvies on calgui sense mirar pels interessos generals de la capital de Catalunya, sol lloar els tramvies com si no sabéssim el que són i el que va costar suprimir-los, menystenint el referèndum del 2010 i el rotund resultat en contra del 79,8%.
El referèndum està en vigor i si es tira endavant el projecte de tramvia, caldrà impugnar-ho. Crec que les forces polítiques amb representació a l'Ajuntament que en el seu dia estaven en contra de col·locar-nos el tramvia s'han d'oposar a uns fets que negligeixen un referèndum democràtic amb un resultat en contra d'un projecte que redueix la nostra ciutat a una vila provincial.
Des de la Plataforma Pro-BCN, instem la ciutadania a reaccionar en contra d'uns senyors que fan servir la política per lucrar-se sense tenir en compte els drets dels ciutadans.
Albert Pons i Torrents
Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/mejor-opcion-bus-electrico-132032
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DIMECRES, 28 DE JUNY DEL 2017 - 09:45 H
La mejor opción, el bus eléctrico
La mejor opción es el bus eléctrico: más barato, se puede desviar de la ruta en caso de eventos... El bus eléctrico no supone una gran inversión en infraestructura.
Suiza está apostando por el bus eléctrico y ha dejado de lado los tranvías. El tranvía no ganará pasaje por sí solo, sino un trasbase de pasajeros que hasta ahora se desplazaban en el autobús. Y tampoco costará lo que nos dicen, sino mucho más.
Daniel Caba
Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/tranvia-una-mala-inversion-125697
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DIJOUS, 27 D'ABRIL DEL 2017 - 12:45 H
El tranvía, una mala inversión
El tranvía es una mala inversión. Después de leer muchas cartas al director en favor y en contra del tranvía que atraviesa la Diagonal, ha llegado el momento de hablar sobre 'la inversión real'. Es decir, lo que nos constaría a los contribuyentes en contraposición a una buena red de autobuses eléctricos.
El coste inicial presupuestado del tranvía ascendía a 200 millones; el coste de una red de autobuses eléctricos es de 15 millones, sin tener en cuenta dos puntos:
1. El tranvía requiere, como mínimo, tres años de obras. Además, hay que tener en cuenta el perjuicio a los comercios y la contaminación que generan las obras.
2. El autobús eléctrico no necesita obras y es un transporte móvil no rígido, a diferencia del tranvía. En cuanto a la contaminación, según los estudios del UB y el RAC, el tranvía no contamina menos que los autobúses eléctricos, pero si que podrían provocar congestión de tránsito en los vehículos privados.
En conclusión, el proyecto del tranvía es muy arriesgado y excesivamente caro.ç
Marta Escuin
Hospitalet de Llobregat
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/tranvia-passar-per-una-consulta-ciutadana-132029
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DIMECRES, 28 DE JUNY DEL 2017 - 10:03 H
El tranvía ha de passar per una consulta ciutadana
En el tema del tramvia per la Diagonal no vull entrar a valorar si és bona o mala idea, si és perjudicial o beneficiós per a la ciutat i el trànsit; només li recordaré una màxima que pregonava amb força assiduïtat durant la seva campanya a l'alcaldia: "La democràcia no consisteix només en votar cada quatre anys, la participació ciutadana és molt important".
Ser l'alcaldessa de la ciutat no hauria d'atorgar privilegis amb la ciutadania en general. Ser alcaldessa és important, però l'opinió de milions d'usuaris del transport públic i/o privat ho és molt més. Això és el que vostè deia.
Som majors d'edat i molts, més grans que vostè. La diferència entre vostè i nosaltres, la majoria, és que no hem escollit la via administrativa o la del funcionariat per guanyar-nos la vida. Vostè sí, perfecte, però no és propietària de la nostra voluntat i li exigeixo una consulta per a una decisió tan important
Interpreto que el seu eslògan de campanya per a l'alcaldia de Barcelona volia indicar que s'han d'efectuar consultes a la ciutadania en temes que ens afecten a tots. Doncs bé, després de dos anys, ni una sola consulta. El senyor Trias sí que va fer una consulta sobre la remodelació de la Diagonal; la va perdre i es va quedar amb les ganes. Senyora Colau, té vostè por de perdre? Té vostè por a la democràcia de veritat?
Xavi Ventalló
Barcelona
https://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/participacio/una-nova-superilla-esta-caure-132400
L'APORTACIÓ DELS LECTORS
DILLUNS, 3 DE JULIOL DEL 2017 - 13:29 H
Una nova superilla està al caure
La nova superilla està al caure. La plantaran a la Diagonal junt amb el tramvia. I en breu faran el mateix a l'avinguda Meridiana i Gran Via, i llavors haurem d'aparcar fora de ciutat. És clar, que ja ens hauran fet fora de les nostres cases i barris.
On són les politiques socials d'aquest ajuntament?
Xavi Liarte
Barcelona
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2018/01/28/pagina-3/156616308/pdf.html
La Vanguardia
Diumenge, 28 de gener 2018
Un cúmul d’errors que es remunten al traçat de la Diagonal
LLUÍS PERMANYER
Sembla mentida que a la Dreta de l’Eixample i en plena Diagonal històrica, la més antiga, s’hagi perpetrat una vorera com la que es passa a descriure.
Al costat muntanya i emmarcat pels carrers Pau Claris i Roger de Llúria, per a sorpresa del menyspreat vianant, el panorama és insultant. Quan se situa a la cantonada de Roger de Llúria, descobreix amb indignació l’estretor de la vorera que es perfila: amplada d’1,40 metres sense comptar la vorada, però que a mesura que avança en el seu caminar s’estreny fins a 1,20 metres. Quina no deu ser la seva indignació quan topa amb una disminució sensible del ja reduït espai. I és que a l’embocadura dels anys trenta l’arquitecte Soteras va projectar dues cases en els números 426 i el 428. No se li va acudir res de més original i vexatori per al vianant que realçar les seves plantes baixes amb quatre robustes columnes de perfil clàssic, que s’endinsen en la minvada vorera. Així doncs, en aquest punt ja no queda més que un pas de només 76 centímetres.
I falta el súmmum. Quan s’arriba a la cantonada de Roger de Llúria, hi ha l’església dels carmelites que el 1913 va projectar Josep Domènech i Estapà, arquitecte estimable. A l’hora de situar l’entrada a la cantonada va estendre una escala a favor dels feligresos, però obertament en contra del vianant. I vet aquí que apareix davant seu el primer esglaó i només li concedeix 56 centímetres de vorera. I la cantonada de Bruc, ara en obres, és encara pitjor.
Com és possible tanta desraó? Crec que aquest aberrant paisatge per als vianants es pot haver generat per dos motius: un error d’alineació topogràfica i el fet de no ser Barcelona. M’explicaré.
Està a punt de publicar-se la investigació de l’arquitecte Jesús Portavella, autor de l’estudi minuciós i erudit sobre el nomenclàtor de Barcelona, en què descobreix que el traçat d’una Diagonal nascuda allà va patir una alineació equivocada. La matussera actuació duta a terme no s’ajustava amb el que havia projectat Cerdà en el seu pla de l’Eixample. Quan es va continuar la construcció de la Diagonal en terrenys de les Corts, es va seguir l’alineació existent, cosa que va exigir l’enderroc d’unes quantes masies històriques; el traçat projectat per Cerdà, en canvi, era tan respectuós que permetia conservar-les totes.
L’altra desraó pot ser pel fet que aquesta zona no era Barcelona, sinó que el terme municipal de Gràcia, casa Milà inclosa, començava al carrer Provença i el seu arquitecte municipal era Antonio Rovira i Trias, adversari de Cerdà. Aquest municipi independent es va agregar el 1897. L’enginyer de camins Cerdà, que establia ordre i rigor per orde- nar la complexa vida ciutadana en una gran urbs com Barcelona, va projectar unes vies públiques amb espais generosos tant per a la circulació rodada, amb els seus 20 metres d’amplada, com per al desplaçament dels vianants, amb voreres de cinc metres. Un panorama antivianants com aquest només el pot resoldre la reivindicada remodelació de tot aquest sector de la Diagonal: un projecte imperiós, no el del tramvia, artefacte del segle XIX.
escrit per entrebits @ 11:53
0 comentaris
