I quina culpa en tenen els arbres de Barcelona, Colau?

Quilòmetres i més quilòmetres de carrils perduts per a la circulació de vehicles, en cada nova i constant "reforma" de carrers i avingudes de Barcelona.

Després van canviant també les freqüències dels semàfors. I la conseqüència lògica de la suma de les dues coses és que hi ha més embussos i retencions de trànsit.

I a més embussos, més contaminació, que és contra el que suposadament diuen voler lluitar amb la seva restricció/discriminació/eliminació dels cotxes més vells, suposadament més contaminants (COM SI EL "DIESELGATE" NO HAGUÉS PASSAT MAI!!!)

O sigui que en realitat provoquen allò que diuen voler evitar.


Però, a més a més: es pot saber quina culpa en tenen els arbres?

Aquestes fotos són del dia 04/12/2017 a la "reforma" del c/Camèlies:

Trinxar carrers tot fent grans dispendis en obra pública (com sempre!) i matar arbres per afavorir els interessos dels fabricants de cotxes, de les elèctriques, de les constructores... i de vés a saber qui més. 

Aquest és el suposat ecologisme revolucionari que ven l'ajuntament de Colau, Barcelona/Catalunya en comú sí que es pot ser o no podemos o com es vulguin fer dir.

Allò de la decadència d'occident ja es va quedant molt curt, francament...


http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/1294897-contaminacio-a-barcelona.html



EL LECTOR ESCRIU
Dilluns, 4 de desembre del 2017

Contaminació a Barcelona

Els promotors de les mesures anticontaminació no donen cap indicació sobre en quin percentatge baixarà els dies que els autos “dolents” no circulin. Molt em temo (i millor que m’equivoqui) que serà, si fa no fa, com la que van obtenir amb la imposició de la velocitat regulable a les entrades per la Diagonal, que va ésser més o menys de “cero patatero”, com va dir no sé qui, conclusions que es van publicar de resultes de la petició feta per l’oposició municipal.

El que sí que és segur és que dites mesures són allò que se’n diu canviar el reglament a mitja partida i conculcació del dret a circular dels vehicles que en van ésser autoritzats amb la normativa vigent quan es van fabricar. En el món industrial, quan a un aparell li passa el mateix pot seguir funcionant fins al final de la seva vida útil.

No és que la finalitat de tot plegat no sigui bona; el que passa és allò d’aquella dita que fa: si t’enganyo una vegada és culpa meva; si t’enganyo dues vegades és culpa teva.

RICARD ALSINA VICENTE
Barcelona


PRESÈNCIA
03-12-2017

Cal restringir el trànsit contra la contaminació?

EN CONTRA

Ferran Espada / fespada@elpuntavui.cat / @FerranEspada

La lluita contra la contaminació ha de ser una prioritat de les administracions, però les restriccions de trànsit tenen molt de cosmètic i molt poc de la fermesa necessària per afrontar aquest repte mediambiental i de salut.

Restringir el trànsit en funció de l’antiguitat del vehicle implica un cop més fer pagar als més febles la factura d’un problema complex.

Els afectats per les restriccions de mobilitat –un dret bàsic– seran aquells que no poden costejar-se un canvi de vehicle, mentre podrem veure com vehicles de gran potència i tot terrenys es passegen per Barcelona sense cap tipus de limitació.
I en l’àmbit de les furgonetes dels autònoms el drama pot ser monumental.

I per no parlar de la incoherència que suposa prohibir la circulació als pobres mentre els rics continuen arribant al port en grans creuers que contaminen més que el parc de vehicles. Si ens hi juguem la salut cal mesures valentes i no mesures insuficients que afecten els més dèbils.