Santiago Niño Becerra - «Eren les eleccions de l’economia, ens hem de deixar d’altres històries»

Ho va dir ahir dilluns 03-12-2012 a "8TV"

http://bcove.me/lp7m6g61

http://www.8tv.cat/8aldia/videos/santiago-nino-becerra-avui-a-8-al-dia/

03/12/2012 Economia, Vídeos
 

Santiago Niño-Becerra: “El 2013 està mort”

Josep Cuní ha entrevistat el catedràtic d’Economia Santiago Niño-Becerra al programa 8 al dia.


El catedràtic d’economia de l’IQS, Santiago Niño-Becerra, ha destacat que tot i que s’estan aplicant les mesures per reconduir l’economia del país, l’any que ve serà dur i ho ha comparat amb un tractament mèdic: “No serà pitjor en destrosses, ara apliquem la medicina, l’any que ve ens caurà el cabell.”

Sobre l’economia catalana, Niño-Becerra ha crítica que durant la campanya electoral no es parlés d’economia: “Eren les eleccions de l’economia, ens hem de deixar d’altres històries.”

El catedràtic de l’IQS ha dit que Catalunya estaria millor si recuperés els diners que envia a l’Estat: “Si Catalunya recuperés els diners que genera, no hauria de retallar i podria assumir els interessos dels deutes.”
Per al professor l’economia espanyola retrocedirà més de 30 anys, tot i que creu que Catalunya estarà millor: “Si es compleixen les previsions de l’OCDE sobre l’atur per l’any que ve (26,9%) Espanya tindrà 6.300.000 aturats.

Sobre el comerç Niño-Becerra ha criticat: “Tenim una estructura comercial de quan Espanya anava bé, hem de reduir i netejar, fer-nos petits i  tornar-nos a situar, per créixer.”

http://www.lavanguardia.com/economia/20121029/54353635976/santiago-nino-becerra-espana-autonomias-inviable-economicamente.html

Entrevista en '8TV'

Santiago Niño-Becerra: "España llegará en 2013 a los 6,3 millones de parados"

El catedrático de Economía señala en '8 al dia' que el año que viene "está muerto" a nivel económico

Economía  03/12/2012 

Barcelona (Redacción).- El catedrático de Economía del Institut Químic de Sarrià, Santiago Niño-Becerra, ha señaldo este lunes en el programa 8 al dia de 8tv que "España llegará en 2013 en los 6.300.000 parados", una cifra récord que ha calificado "de Guerra Mundial" y una de las razones por la cual augura que el año que viene "está muerto" a nivel económico en el Estado español. Precisamente este martes se darán a conocer los nuevos datos del paro correspondientes a noviembre, que auguran una subida de cerca de 78.000 nuevos desempleados.

Ayudado por una comparativa de datos macroeconómicos que ha mostrado a los espectadores (ver foto 2), Niño-Becerra ha enseñado las previsiones que han realizado el Gobierno, la Comisión Europea y la OCDE para el próximo ejercicio. En ellas se ha basado para afirmar que la diferencia entre el déficit que pronostica para el año que viene el Ejecutivo de Mariano Rajoy (-4,5%)  y las cifras que barajan CE (-6,0%) y CEOE (-6,3%) es "brutal, salvaje". "O rebajan las exigencias o le dan un año más a España, como a Grecia, cosa que a los españoles les costará más dinero", ha señalado el profesor.

En relación a las cifras de desempleo previstas para 2013, Niño-Becerra considera que, debido al elevado número de desempleados, "el nivel de cobertura de los subsidios de desempleo irá a menos".

Fuga de cerebros

El catedrático barcelonés ha señalado que el próximo año "será muy complicado" en el mercado de trabajo y continuará el "éxodo" de estudiantes universitarios al exterior para encontrar un empleo. Sin embargo, ha matizado que "fuera también tendrán sus problemas". "Un licenciado medio tiene ahora la opción de un subtrabajo o de irse fuera", ha afirmado.

Exportaciones

Niño-Becerra también se ha valido de gráficos para demostrar que el 50% de las exportaciones de España se dan en cuatro comunidades autónomas, esto es, Catalunya, Madrid, País Vasco y Navarra. "Todas ellas tienen fábricas de coches, y el 85% de los coches que se fabrican en España se exportan", ha explicado el catedrático.

Sobre las elecciones del 25N

"Estas elecciones eran para hablar de economía y no se ha hecho", ha opinado el profesor. "Creo que la situación en Catalunya se ha querido pintar ahora diferente a la de 2010 y no es así. Los porcentajes de unos y otros son muy similares", ha señalado. "Los partidos catalanes deberían haber ido a piñón fijo al hablar de economía", ha insistido.

Santiago Niño - «Els comptes de les regions»

«Si Catalunya hagués disposat el 31.12.2011 dels fons amb què va contribuir de més a les regions amb superàvit fiscal, hauria tingut un superàvit propi de més de deu mil milions, la qual cosa hauria equivalgut a un 5% del seu PIB. S'imaginen el que s'hauria pogut fer aquí amb deu mil milions addicionals després d'una millora en l'organització de l'assignació dels recursos totals de què Catalunya disposa? (Sí, millorant: aquí, a Catalunya, també hi ha bastants processos a millorar)»


http://www.leconomic.cat/e-opinio/articles/snino.html
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/597615-els-comptes-de-les-regions.html

Santiago Niño Becerra

Els comptes de les regions

Com vostès saben, atenent al seu finançament, a Espanya existeixen dos tipus de regions: les de règim especial i les de règim comú. El primer grup tan sols el componen dues regions: Euskadi i Navarra; totes les altres es troben en la resta. En les del primer grup les seves hisendes locals recapten gairebé totes les contribucions fiscals de rang nacional que els seus residents liquiden, i lliuren a la Hisenda central un percentatge anual que es negocia cada cinc anys i que, aproximadament, equival al pes que el PIB de cadascuna d'aquestes regions representa en el PIB d'Espanya, i es queda en aquestes dues regions la diferència, diferència que els governs basc i navarrès administren segons el seu criteri. Totes les del segon grup es financen conformement al disposat en la LOFCA, llei promulgada el 22.09.1980 que si els interessa poden consultar aquí.

La LOFCA és una molt mala llei que va ser redactada en uns moments molt complicats de la història d'Espanya i que, en resum, va anar a buscar una cosa molt concreta: aproximar les rendes mitjanes de les regions que es trobaven per sota de la renda mitjana espanyola a força de reduir les rendes mitjanes de les regions que les tenien per damunt i, a més, sense límits. I per què va ser construïda així aquesta llei? Doncs perquè la LOFCA admetia, implícitament, que en ser molt reduïdes les possibilitats de creixement de certes regions, dissenyant un mecanisme que drenés recursos de les que més podien créixer cap a les que menys creixien aquestes millorarien la seva posició relativa encara que generessin per si mateixes escàs creixement real, i encara que això suposés limitar el benestar de les que més creixien i limitant, a més, les seves possibilitats d'assolir un major creixement. És a dir, es va anar a posar un pedaç perquè el problema era irresoluble.

Quin ha estat el resultat?, doncs ben il·lògic des d'una perspectiva econòmica i insostenible atenent els moments actuals. Es va buscar que les rendes d'unes zones augmentessin sense que es produís un creixement real en tals zones, una mica possible a força de transferències procedents d'uns altres i d'encebar l'economia a força de crèdits; transferències que drenaven les capacitats reals d'alguns i crèdits que empitjoraven les qualificacions de tots. Mentre hi va haver diners n'hi va haver per a tots, i per a tot; el problema va arribar quan la música va cessar i es van encendre els focus i van il·luminar la realitat i es va pretendre continuar amb el mateix esquema anterior el qual se l'ha batejat com a solidaritat.

Observin el quadre que acompanya aquestes línies. Mirin-lo bé, però, especialment, les columnes del saldo real i la del saldo real sobre el PIB. Mostren el saldo real de cada regió espanyola, és a dir, el resultat de restar al seu saldo propi, el dels seus comptes, el saldo de cada regió pel que fa a les altres, i prenent com a veritat d'aquests els únics saldos publicats pel Gobierno de España: els corresponents a 31 de desembre del 2005. Què mostra aquest quadre?

Doncs que si Catalunya hagués disposat el 31.12.2011 dels fons amb què va contribuir de més a les regions amb superàvit fiscal, hauria tingut un superàvit propi de més de deu mil milions, la qual cosa hauria equivalgut a un 5% del seu PIB. S'imaginen el que s'hauria pogut fer aquí amb deu mil milions addicionals després d'una millora en l'organització de l'assignació dels recursos totals de què Catalunya disposa? (Sí, millorant: aquí, a Catalunya, també hi ha bastants processos a millorar).

Què va a succeir? Catalunya ha de recuperar aquests fons perquè Catalunya els necessita per créixer, perquè aquí hi ha autèntiques possibilitats de creixement real. I penso que això succeirà perquè a la inversió internacional li interessa que això succeeixi. I com sempre, ja saben que en l'escrit fins ara no hi ha ni un gram de política, i no n'hi ha perquè el problema de Catalunya no és polític, sinó econòmic. I això ha de ser resolt.

Darrera actualització ( Dijous, 29 de novembre del 2012 18:27 )

Publicat a

• L'Econòmic Catalunya 24-11-2012 Pàgina 27