dimarts, d’abril 25, 2006

La ignorància de la pròpia història

AVUI 21/04/2006
Bústia


Bandera espanyola

Jordi. Barcelona

He vist que s'estan publicant molts articles i comentaris a Catalunya al voltant de la Segona República Espanyola i els seus símbols. Jo només vull aportar que conèixer la pròpia història pot ser un bon antídot per a l'autoodi i el ridícul.

La gent que crema banderes espanyoles hauria almenys de saber que està cremant la bandera de la Marina Catalana. Quan al segle XVIII es van adonar que ja sortia en massa mapes i gravats per censurar-los o fer-los desaparèixer tots i que, a sobre, era respectada a tots els mars coneguts, van tenir la genial idea d'apropiar-se-la.

Els que van cremar la reproducció de la nau Santa Maria que hi havia al port de Barcelona per ser un símbol espanyolista potser s'ho haurien pensat dos o tres cops si haguessin sabut que tota l'empresa de la Descoberta d'Amèrica va ser catalana.

De la mateixa manera els que passegen ara a Catalunya la bandera de la Segona República haurien de saber que el morat és el color de Castella. Era tanta la consciència castellana que els símbols espanyols eren en realitat els catalans i que ells ho hi havien aportat gaire res que a la primera oportunitat que van tenir van aprofitar per colar-ne un dels seus. Si no em creuen només cal que mirin l'escut del Reial Madrid.

Ens han esborrat dels mapes i dels llibres

El Punt 24/04/2006
El lector escriu


> Tirant lo Blanc i l'autoodi de Vicente Aranda

VÍCTOR ALEXANDRE, ESCRIPTOR.
Barcelona


Realment no pot ser més insignificant i anodina, aquesta versió cinematogràfica de l'heroi de Joanot Martorell, amb batalles desnerides i un actor protagonista, Caspar Zafer (Tirant), incapaç de transmetre la més mínima emoció. Són Leonor Watling, Íngrid Rubio i Victoria Abril les úniques que, de fet, donen una certa entitat al film, ja que Giancarlo Giannini i Jane Asher, en els papers de l'emperador i l'emperadriu de Bizanci, es passegen per la pantalla com ànimes en pena a la recerca d'un director que estimi la història que explica en lloc de servir-se'n per canalitzar les seves fòbies. I és que l'autoodi de Vicente Aranda és massa fort perquè hagi resistit la temptació d'utilitzar el gran clàssic de la literatura catalana per intentar ridiculitzar-ne l'heroi i convertir-lo en una barreja d'impotent i ejaculador precoç. És més, amb els noms castellans en la versió doblada a l'espanyol –Tirante, Hipólito...-, la identitat de Tirant i dels seus homes passa subtilment a ser espanyola. Cosa que porta Aranda a caure en la seva pròpia trampa, ja que amb l'espanyolització de Tirant, l'impotent no és català –ni bretó, com en la novel·la–, sinó espanyol. Al final, però, l'única impotència real és la d'Aranda per fer alguna cosa més que un telefilm.

Peró hi ha una altra qüestió que és convenient que els catalans sàpiguen, i és la mentida descarada de la productora, Carolina Films. Una productora que, com informava el 18 de maig del 2005 l'àrea de Normalització Lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia (Balears), va prometre que Tirant lo Blanc seria estrenada exclusivament en català als Països Catalans. Aquesta notificació es va produir arran del rumor generalitzat que la pel·lícula es projectaria en espanyol als territoris de parla catalana. Igualment, en paraules de Bernat Baldomero, cap de premsa de Carolina Films, es va dir que el rodatge en anglès s'havia fet per la voluntat –paraules textuals– d'«universalitzar l'obra, i que la nostra literatura i la nostra cultura siguin difoses i respectades arreu del món». Finalment, ja hem vist com aquestes declaracions s'han convertit en un enfilall de mentides. Només hi ha 10 còpies en català per a tots els Països Catalans: set al Principat, dues al País Valencià i una a les Illes. Realment vergonyós.

Quant a la «universalització de l'obra i de la nostra llengua i cultura», només cal afegir-hi que els dossiers internacionals de premsa ( www.tirant-lo-blanc.com), per voluntat de Vicente Aranda i de la productora, tenen per títol en anglès Tirant lo Blanc/Tirante el Blanco, i diuen coses com aquesta: « Tirante el Blanco tells the story of the famous knight Tirante... » I, referint-se als almogàvars, hi afegeixen: «...the fierce almogávares, a class of Spanish soldiers who fought during the Christian Reconquest of Spain... " (els ferotges almogávares, una mena de soldats espanyols que van lluitar durant la reconquesta cristiana a Espanya...). Això ho diu una pel·lícula subvencionada per la Generalitat de Catalunya i TV3, i ho reparteix pel món Vicente Aranda, un director nascut a Catalunya. D'acord amb aquest perfil d'autoodi profund, sembla lògic pensar que si Aranda fos jueu, seria antisemita. Per sort, no ofèn qui vol.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Ja no sortim ni als mapes ni als llibres d'història.
I no els cal pas dissimular.
Tenen molt clar que quan ens facin perdre la llengua hauran liquidat definitivament aquesta "anomalia històrica resistent" anomenada Catalunya.
El que no té perdó és que encara no ho tinguem clar nosaltres mateixos i, a sobre, els estiguem ajudant a aconseguir-ho.

dijous, d’abril 20, 2006

Impunitat per al totalitarisme global

AVUI 19/04/2006

Londres no jutjarà cap policia per la mort de Menezes
No hi ha prou proves contra els agents que van confondre el jove amb un terrorista

Cap dels policies implicats en la mort del brasiler Jean Charles Menezes, cosit a trets el 22 de juliol passat al metro de Londres al ser confós per un terrorista, serà processat, segons el diari The Sun.

Un jurista encarregat de revisar el cas per a la fiscalia general de la Corona, citat pel diari, manté que les proves dels fets delictius contra els agents que van disparar al jove brasiler, pensant-se que es tractava d'un terrorista suïcida, semblen insuficients. Per tant, no recaurà cap càrrec sobre els policies que van matar l'electricista brasiler, de 27 anys, ni tampoc sobre els seus responsables jeràrquics.

La font sosté que "es van cometre errors, però això no equival a mostrar un comportament delictiu". "Els policies que van obrir foc actuaven seguint ordres", afegeix el jurista. "No es pot esperar de forma realista que siguin perseguits per la justícia", va afegir la font. No obstant, segons el diari, el cap de la policia metropolitana, Ian Blair, segueix sotmès a fortes pressions perquè presenti la dimissió, tal com reclama la família de Menezes, en cas que la investigació reveli errades organitzatives.

El noi va rebre set trets de bala al cap, disparats per dos agents d'elit de Scotland Yard, a l'estació de metro de Stockwell l'endemà de l'atac terrorista fallit a la capital i dues setmanes després dels atemptats suïcides del 7 de juliol, que van fer 56 morts i 700 ferits.

La policia, sota una gran pressió aquell 22 de juliol, va rebre l'ordre de matar els sospitosos de ser potencials kamikazes. En aquell moment hi havia encara quatre sospitosos lliures. Però, malgrat els dubtes que Menezes va despertar en els agents, el jove brasiler no duia cap motxilla on pogués amagar els explosius.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Vergonya i fàstic sense límits.
No puc dir res més sense que se'm regiri l'estómac.
I tenen la barra de dir-ne llibertat i democràcia de tot plegat.

Si us voleu fer una idea del que ens espera (i més aviat del que ens pensem) aneu a veure "V for Vendetta". Com a pel·lícula de ficció no val res, però vista en clau anticipativa no té preu.

Sort que també hi ha dones que ho veuen

El Periódico 11/04/2006
Cartes dels lectors


Prou de paternalisme

Ana Llamas Morales
Barcelona


Es pretén que no hi hagi més homes que dones en les empreses, els consells directius, la judicatura, la direcció dels centres educatius i fins i tot a l'Exèrcit. I tot això per decret, amb una llei que establirà una determinada quota. ¡Quin insult! Les dones no necessitem això. El que necessitem és que en els processos de selecció de les empreses no es tingui en compte el sexe, només la idoneïtat; que si decidim formar una família, l'Estat o l'empresa ens permeti conciliar-la amb la feina, i que hi aporti guarderies, ajudes econòmiques i horaris flexibles; que se'ns respecti i es valori el que aportem a la societat; que es persegueixi els empresaris que paguen menys a una dona que a un home. Creïn vostès aquestes condicions i nosaltres farem la resta. Aquesta llei és de l'estil de les altres: hem passat del paternalisme del pare al del marit, i ara al de l'Estat.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Hauria de ser evident, però fins que no es parli simplement de persones es continuarà discriminant tota mena de col·lectius. Si per mirar de compensar-ho no se'ls ocorre res més que anar fent lleis de discriminacions positives (ningú s'adona que són 2 paraules que es contradiuen?) anem arreglats!