Tarannà feixista

Flors per a Franco

MIQUEL PAIROLÍ El Punt 20/03/2005

Cada vegada que, en alguna ciutat espanyola, retiren de la via pública una estàtua de Franco, tal com ha passat aquesta setmana a Madrid, revifa la polèmica. En la qüestió hi coincideixen factors diversos i contradictoris. D'una banda sembla escandalós que endreçar una estàtua eqüestre de Franco l'any 2005 encara provoqui protestes. Sembla que, atès l'increment de la sensibilitat envers els animals, hauria de molestar més la retirada del cavall que la del cavaller. Però no hem pas sentit que cap societat protectora d'animals s'exclamés perquè amagaven el cavall. Els que s'han queixat són els franquistes.

No ens hauria de venir de nou. Si Franco va governar Espanya durant més de trenta-cinc anys és perquè Espanya estava plena de franquistes. És una obvietat que no hauríem de perdre de vista. I també hauríem de tenir present que molts franquistes han sobreviscut a Franco i que, a més, molts s'han reproduït i d'un franquista i d'una franquista n'han nascut més franquistes i tots ells s'esveren quan una ministra de Foment del govern de Zapatero executa allò que no va gosar ordenar Felipe González -aquest il·lustre jubilat que ara es dedica a donar lliçons i consells- durant els catorze anys que va estar instal·lat a la Moncloa.

Els franquistes s'indignen i s'aboquen a practicar la litúrgia funerària de moda, erigeixen un monument kitsch amb flors, paperets i espelmes com si Franco fos Lady Di. Tot això, però, és ben lògic, igual com és conseqüent amb el seu tarannà, ideologia, trajectòria i personalitat que el portaveu del PP, Eduardo Zaplana, critiqui la retirada de l'estàtua i que al cor de lamentacions s'hi afegeixin d'altres membres destacats del partit, com Arenas, o el president, Rajoy. Tots ells són demòcrates convençuts, no cal dir-ho, ho proclamen sovint. Se n'omplen la boca. Però cada demòcrata espanyol actual prové d'una o de l'altra de les dues Espanyes de Machado, i aquests orígens encara pesen molt, tant que, a uns, l'ocàs del cabdill els complau, i als altres, els ofèn.

----------------------------------------

Ja és ben veritat ja, que si Franco va aguantar tants anys és perquè Espanya estava plena de franquistes. I el Felipe del GAL faria bé de no voler donar lliçons.

Desmuntant mentides franquistes

Blanco Escolá desmonta algunas mentiras sobre la Guerra Civil

ANDREA RIZZI - Madrid
EL PAÍS - Cultura - 25-02-2005

"Las historias de las guerras las escriben los vencedores". Y la Guerra Civil española no es una excepción. Esta idea es la razón de ser de Falacias de la Guerra Civil (Planeta), la sexta obra del historiador y ex coronel de caballería Carlos Blanco Escolá. "Hay que rebatir una a una las burdas mentiras contadas por el régimen franquista, las fábulas que algunos autores siguen alimentando hoy día", dice.

El análisis de la secuencia histórica que condujo a la Guerra Civil y del enfrentamiento armado mismo se desarrolla en torno a algunos argumentos considerados sólidos: en primer lugar, la inconsistencia de "la amenaza comunista que supuestamente se cernía sobre España y que habría sido neutralizada gracias a la acción golpista". El fantasma de la revolución izquierdista se fundaba, según el autor, sobre documentos falsos.

En segundo lugar, el historiador denuncia la estrategia de desestabilización llevada a cabo por la ultraderecha y tendente "a provocar el malestar y la inquietud entre la ciudadanía y a propiciar la intervención del ejército". La estrategia se basaba, a juicio de Blanco Escolá, en dos pilares: de un lado, los pistoleros falangistas y la galopante espiral de violencia; de otro, los propios diputados de la derecha "que se sirvieron del Congreso como caja de resonancia para lanzar sus proclamas catastrofistas".

En relación al enfrentamiento armado, el autor subraya la laboriosa actividad de censura y propaganda puesta en marcha por el régimen franquista para disminuir la importancia de la ayuda recibida desde Italia, Alemania y Portugal e hinchar las dimensiones del apoyo soviético y francés al bando republicano (Franco recibió 1.741 aviones frente a los 701 que llegaron a la República; 200.000 soldados extranjeros estuvieron en el bando nacional frente a los 35.000 que colaboraron con el gobierno leal).

"Franco se reveló como un excelente discípulo de Goebbels. Su propaganda y órganos de censura tuvieron 40 años para actuar, para limpiar archivos". Por eso "hay que contestar", y seguir desmontando las manipulaciones.

Blanco Escolá ya había publicado La incompetencia militar de Franco (Alianza) y Vicente Rojo: el general que humilló a Franco (Planeta).

----------------------------------------

Amb 30 anys de retard han tret del carrer l'última estàtua de Franco a Madrid. Per Espanya encara en queden un parell més escampades, i centenars de noms de carrers que homenatgen el feixisme.
Potser amb 30 anys més...

Siguem solidaris! Compartim la pobresa!

Ferreres

L'ESPOLI PERMANENT

Parlem del 10%

Salvador Molins Escudé. Berga
Cartes dels Lectors El Periódico 05/03/2005

Per sort, el tema del 3% ja està en mans de la fiscalia. Siguem pràctics, compatriotes catalans, oblidem per un moment els odis i contraodis partidistes. Aquest parèntesi provocat per la tempesta del 3% ens ha de permetre dedicar-nos a la feina d'alliberar-nos d'aquest Estat que ens pren el 10% del PIB, durant tot l'any, sense esperar ni obres ni concessions. Aquest és l'espoli fiscal de l'Estat sobre Catalunya: 40 milions d'euros diaris. Cada dia se'ns emporten un hospital completament equipat o el valor equivalent d'una autopista. Cap Estat europeu de les dimensions de Catalunya es pot permetre aquesta pèrdua. ERC vol superar part d'aquest dèficit en 25 anys. Però van errats perquè d'aquí a 10 anys, si no reaccionem, haurem de tancar les caixes per falta de diners i capacitat de generar-lo. Per això, els innegociables de tots els partits catalans, guiats per un projecte fora del joc parlamentari, hem iniciat el camí per assolir un Estat propi.

----------------------------------------

Realment això no hi ha qui ho aguanti... excepte els catalans, encara que siguin d'adopció!

La Garzonada del '92

Viure sense por?

El Punt 04/03/2005 El lector escriu

David Figueres Felip. Barcelona.

Sembla que el nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit no en va tenir prou amb la canonització que la senyora Pilar Urbano va perpetrar-li fa uns anys i torna a amenaçar de nou el reduït espai de la nostra biblioteca amb un nou volum de gestes. Pel títol, Vivir sin miedo, podríem posar-lo al costat dels llibres del Dr. Corbella, però no, coneixent una mica el personatge, farem bé de facturar-lo directament a la secció de l'humor més negre, fosc i sinistre. Amb ínfules platòniques, sembla que el llibre en qüestió es desenvolupa a partir de les preguntes que els fills del nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit li van fent. Com que som una legió els seguidors del Súper Jutge del Món Mundial -i sabem la tirada que hi té als acòlits el nostre Súper Jutge del Món Mundial- farem com si nosaltres també forméssim part de la seva descendència i també li preguntarem alguna cosa.

Li preguntarem, per exemple, si passar-se més de divuit hores de cara a la paret mentre et claven cops amb una manta, per no deixar marques, durant quatre dies, incomunicat, és viure sense por. Li preguntarem si fer-te fer flexions damunt d'excrements, després de submergir-te repetidament el cap en una banyera, és sinònim d'existir sense temences. Li preguntarem si mullar-te tot el cos i penjar-te uns electrodes als testicles per descarregar-te més de tres-mil volts, vol dir fer la viu-viu sense paüra. Li preguntarem si clavar-te cops de guia telefònica a les costelles mentre et diuen que a l'habitació del costat estan violant la teva companya, malparlant del teu país, és el mateix que transitar per aquest món sense cap pànic.

Les preguntes que Garzón mai no va fer
Tot són preguntes que ens hauria agradat tant que el nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit hagués fet ell mateix als més de 60 independentistes detinguts el juny de 1992 i que van comparèixer davant seu...! Pels qui vulguin saber moltes de les preguntes que han quedat al tinter, us remeto al llibre de David Bassa L'operació Garzón. Un balanç de Barcelona 92 (Llibres de l'Índex, Barcelona 1997) tot esperant que aquells senyors d'Estrasburg, també el llegeixin i també vulguin afegir-se a la nostra set preguntaire, encara que sigui per estirar una mínima resposta, un pedaç al silenci vergonyós que encara empassen tants, en la darrera gran actuació als Països Catalans, del nostre Súper Jutge del Món Mundial preferit.

----------------------------------------

A veure si li agraden prou les amèriques al superjutge i s'hi queda una bona temporadeta

La gran empastifada

Ferreres

Tot plegat és una vergonya i una farsa

Irresponsables
MIQUEL PAIROLÍ El Punt 01/03/2005

Tot el dia tenen a la boca la paraula responsabilitat. Embolcallen els seus actes amb aquest concepte, com si fos el llaç vermell d'un regal de grans magatzems. Presumeixen tothora i en públic de ser responsables. «Això ho hem fet per sentit de la responsabilitat», afirmen, petulants, envoltats de micròfons. «Callo per responsabilitat», asseguren fent un mutis teatral.

Un cop més es compleix aquella dita: digue'm de què presumeixes i et diré què et manca. Perquè, de fet, són uns irresponsables. No és irresponsabilitat i manca de respecte inflar una crisi política a partir d'una desgràcia? No és irresponsabilitat acabar mirant-se el melic de les pròpies misèries, fent uns escarafalls de soprano wagneriana, quan en realitat s'havia d'analitzar una catàstrofe que ha afectat més de mil persones?

Tots som humans, però no ha de mesurar les paraules un president de la Generalitat quan parla al Parlament, encara que l'estiguin burxant amb mala intenció? I aquells que han exagerat i s'han escandalitzat farisaicament per convertir aquestes paraules en una gran tronada, en una ofensa grandíssima, no són uns irresponsables? Què pretenen fent aquesta comèdia, estripant-se les vestidures amb tanta exageració? Que creguem en la seva virginitat? Quin riure! I els que han aprofitat l'ocasió per afegir llenya al foc i, posant cara de funeral, demanen unes dimissions que saben que no es produiran, què són aquests? Comediants i irresponsables, també, com els altres. Tot plegat és una vergonya i una farsa.

De tot l'enrenou, de tantes paraules solemnes, buides i inútils n'han obtingut, però, un benefici clar. S'ha distret l'atenció de l'esvoranc i s'ha muntat un espectacle sobre suposicions que mai no es podran demostrar. És a dir, s'ofega el problema real i es posa a primer terme una hipòtesi, una abstracció. A qui interessa, això? Als uns i als altres, als qui van projectar l'obra que s'ha ensorrat i als que l'han executada que, ves quina causalitat, són justament els dos que discuteixen si s'embutxacaven el 3%.

----------------------------------------

Irresponsables, Impresentables, IMPRESSIONANT